46. Comença la fase final

La Mesa del Parlament torna a l'activitat amb l'estratègia teixida (Foto: Diari ARA)
La Mesa del Parlament torna a l’activitat amb l’estratègia teixida (Foto: Diari ARA)

Les vacances s’han acabat. La Mesa del Parlament de Catalunya s’ha reunit aquest migdia per, com ha dit l’oposició “no decidir res”. De fet, ja se sabia que Carme Forcadell no entraria a tràmit –encara- la llei del Referèndum, una estratègia que no es podrà allargar més enllà del ple del 6 i 7 de setembre, que és quan es marca el límit perquè es pugui realitzar el referèndum de l’1 d’octubre, segons aquesta nova legalitat catalana. Això també ha comportat que ahir l’Estat desistís del 155 per haver-se esgotat el temps per fer els tràmits pertinents, malgrat, en realitat, hom podria considerar que la intervenció que l’article de la Constitució predica, ja funciona de facto.

Les reaccions dels grups de l’oposició a Catalunya han anat en el sentit de dir que “a Puigdemont y Forcadell les tiemblan las piernas”, però tothom sap que es tracta d’una estratègia que tot just comença a moure les peces amb la tornada de les vacances més curtes de la història parlamentària. El Tribunal Constitucional espanyol, avui s’ha encarregat de pronunciar-se també en contra de Catalunya, tot mantenint la suspensió de la reforma del reglament del parlament, tal i com era de preveure i com demanava també l’advocat de l’Estat.

Si el primer dia del retorn a l’activitat parlamentària ha estat així, imaginin-se els 46 dies que encara resten fins l’1 d’octubre. El que passarà a partir d’ara és totalment desconegut, i no ens podem permetre més errors com la polèmica que ha sobrevolat durant les darreres hores a Sabadell, amb Esquerra Republicana i la CUP com a principals protagonistes. L’Ajuntament va encarregar un informe a una empresa externa per fer un buidatge del nomenclàtor i dignificar-lo esborrant les empremtes del feixisme que encara quedessin, però l’empresa s’ha passat de la ratlla i ha inclòs en el paquet noms com el d’Antonio Machado, que va haver-se d’exiliar precisament per no esdevenir l’inquilí d’una cuneta qualsevol.

L’unionisme mediàtic ha vist el filó perfecte per vendre la imatge de radicalització a Catalunya: volen fer fora a Machado del carrerer per “españolazo”. Els republicans i els anticapitalistes farien bé de triar més acuradament les empreses que elaboren aquest tipus d’informes en previsió de les males interpretacions que es puguin fer des de la caverna, i així evitar els voltors carronyaires com Joan Coscubiela que també s’hi ha abraonat amb tota la mala fe del món titllant el govern sabadellenc de promoure una “neteja ètnica simbòlica”. Fins i tot Marta Pascal ha volgut sucar i ha punxat els cupaires. El nou alcalde de Sabadell, Martí Serracant, ha reaccionat amb un “Machado es queda”, però el mal ja estava fet. Cal ser conscients que, a partir d’ara, cal mesurar cada acció mil·limètricament perquè la batalla final es pot perdre en els petits detalls i les grans intoxicacions.

Article written by

Please comment with your real name using good manners.

Leave a Reply