7. Catalunya torna a desbordar els carrers a només una setmana de l’1O

Després de dies de transformar-se en la riota de tot el país, la Guardia Civil ha decidit tapar amb lones les pintures dels Looney Tunes d'un dels vaixells on s'allotgen. La cosa se'ls ha tornat a girar en contra, el hastag #FreePiolin s'ha fet trending topic a les xarxes
Després de dies de transformar-se en la riota de tot el país, la Guardia Civil ha decidit tapar amb lones les pintures dels Looney Tunes d’un dels vaixells on s’allotgen. La cosa se’ls ha tornat a girar en contra, el hastag #FreePiolin s’ha fet trending topic a les xarxes

Aquest matí, la gent ha desbordat d’il·lusió les places grans de pobles i ciutats. La Marató per la Democràcia, convocada per les entitats ha estat tot un èxit, i a Barcelona una inesperada pluja de paperetes oficials ha sorprès els assistents. En un moment de la concentració (que s’havia convocat a les 11h a tot el territori) han començat a aparèixer capses que contenien un milió de paperetes oficials, o sigui, encarregades i validades per la Generalitat. Aquest ha estat un avís de la Generalitat, com ha advertit Puigdemont en una entrevista a la nit: “no subestimem la capacitat logística de la Generalitat”. Aquesta setmana, l’Estat donava un cop fort a la logística del referèndum i a la moral dels seus partidaris requisant 10 milions de paperetes, però imprimir-les és relativament fàcil i ràpid. Se n’estan imprimint més, doncs?

Com fa dies que passa, la gent s’ha conjurat, però aquesta vegada de manera massiva, a empaperar tots els pobles i viles. Tot un poble en moviment ha impregnat les parets dels municipis d’aquest anhel de votar. De fet, l’actual situació política ha arribat a interpel·lar fins i tot a capes de la població que mai han participat en cap votació. Ens referim, per exemple, a gent d’ideologia anarquista que s’ha anat pronunciant a favor d’aquesta revolució, i a sobre, a més de votar ‘Sí’. Avui també sentíem un pare a l’abadia de Montserrat condemnar l’atac a la democràcia per part de l’Estat. Ja ho veuen, des d’anarquistes a eclesiàstics. Potser aquesta és una victòria de la CUP, potser també podríem comptar el petit triomf a la perseverança de tot el poble, però el fet és que la majoria de gent que vol votar s’està eixamplant, i això és el que tem l’Estat espanyol, i no ha sabut parar, ans al contrari.

Paral·lelament al que podríem considerar els actes centrals de campanya d’aquest diumenge, a Saragossa s’ha viscut una situació paradigmàtica, esperpèntica. Unidos Podemos havia convocat la famosa assemblea de càrrecs electes que ha hagut de canviar la ubicació per la negativa de la Diputació provincial, i la cosa ha acabat amb l’agressió d’un grup de feixistes espanyols a la presidenta del Parlament d’Aragó. En un moment donat, els assemblearis de Podemos han començat a tuitejar que la policia els havia dit que no era prou per assegurar la seguretat de l’acte perquè molts efectius havien estat desplaçats a Catalunya. Res més a afegir.

Deixant de banda això, l’acte no ha servit per res més que per fer una prèdica buida al desert: Ada Colau demanant interpel·lar al PSOE, i Xavier Domènech dient que ara ja no és cosa d’independència, sinó de democràcia. Avui, l’escriptor Enric Vila revelava que en la trobada ‘secreta’ entre Iglesias i Junqueras a casa de Jaume Roures el dia de la manifestació antiterrorista, Iglesias va oferir un pacte a ERC donant per fet que la Generalitat no aniria fins el final amb el referèndum perquè no té “esperit insurreccional”. Sota aquesta premissa, el líder de Podemos i després Xavier Domènech han estat intentant convèncer a Esquerra Republicana perquè se sumi a aquesta assemblea que no ha estat més que una parafernàlia que ha estat ignorada pels partits als quals se suposava que volia interpel·lar. Potser és Podemos la que no té capacitat real per enfrontar-se al règim espanyol. La qüestió és que la granreunió ha conclòs demanar a Pedro Sánchez que lideri un govern ‘plurinacional’ que acordi un referèndum, però aquest que hi ha ara convocat, no té raó de ser, perquè el Govern espanyol no l’accepta.

La setmana vinent serà crucial. La il·lusió, però també els nervis i la incertesa regnen ara mateix. No se sap res del cert i això és terreny adobat pel tribunerisme català. El pessimisme aflora per la dificultat del moment, però també perquè hem estat un poble tradicionalment ocupat i reprimit. La recta final fins la celebració del referèndum tocarà ara ja les peces més importants del tauler d’escacs. Parlem dels consellers del Govern de Catalunya i del propi president. Abans, però, els Mossos d’Esquadra han estat citats a la primera ‘reunió de coordinació’ del Ministeri, des de la intervenció de dissabte. Què faran?

A set dies de la votació, el president ha concedit una entrevista al programa Salvados, on Jordi Évole l’ha posat contra les cordes però no li ha tret tot el suc que li podria haver tret davant la transcendència del moment. En ocasions semblava que Évole s’entrevistés a si mateix, i han predominat més les preguntes sobre declaracions de Junqueras, Jordi Sànchez, Mas, Forcadell, el famós multireferèndum… que sobre el referèndum que s’acosta. No es pot esperar que Puigdemont respongui per tot el que ha fet malament Convergència durant tots aquests anys, i és per això que, segurament, el president també ha de triar correctament a quines entrevistes li interessa anar i a quines no.

Article written by

Please comment with your real name using good manners.

Leave a Reply