Estava cantat. Tothom ho sabia. Younes Abouyaaqoub va ser un dels impulsors del ‘referèndum’ (no sabem exactament de quin perquè encara no n’hem celebrat cap). Membre habitual de l’ANC, segurament li podríem imputar el delicte d’haver estat un dels responsables del retard en el muntatge de la Gigafoto. Ho hem sabut gràcies a mitjans que anaven de La Sexta fins La Gaceta. Evidentment, parlar el “catalán de payés” –informació que destacava l’altre dia El País-, deu haver estat clau.

El conte era apassionant fins que l’Assemblea (ANC) ho ha desmentit en un comunicat. El jove abatut ahir per la policia catalana no consta en cap fitxer de l’entitat. Però… i si hi hagués constat, què més dóna? La intenció d’aquells que des del primer moment, des del monolingüisme més profund han criticat que a Catalunya es parlin de dos a quatre llengües en les comunicacions oficials, és molt clara: desacreditar l’actuació dels Mossos d’Esquadra i l’excel·lent gestió de la crisi per part de les institucions catalanes, com tothom –a dins i a fora- ha reconegut. I, darrere d’això, desarticular desesperadament el ‘Sí’ i el referèndum.

És per això que el Parlament de Catalunya ha decidit celebrar un plenari extraordinari aquest divendres per reconèixer la feina de la policia catalana i les emergències del país, condecorant-los amb la màxima distinció. La decisió ha estat unànime, però després, en roda de premsa, Ciutadans ha demanat que el reconeixement s’estengui a la Guàrdia Civil, i a la Policia Nacional, els cossos de seguretat espanyols. El motiu és simplement perquè és la policia espanyola. Espanyola. I no pot ser que la catalana li passi per sobre, encara que tant GC com PN no hagin tingut cap protagonisme. És així de trist.

Tant és així, que avui apareixia un comunicat del sindicat de la Policia Nacional queixant-se de la “marginació” a la qual s’han sotmès, deixant que internacionalment Catalunya donés la imatge d’Estat autosuficient. Però la queixa deixa entreveure que la policia de l’Estat no va alertar els Mossos del vincle de l’imam de Ripoll amb una operació antijihadista. I Soraya Sáenz encara mostra reserves perquè els Mossos s’incorporin a l’Europol a partir de setembre. Pèssim.

Hem tocat el moll de l’os. La supèrbia espanyolista no tolera de cap de les maneres una actitud com aquesta. No tolera la dissidència; les víctimes, com veuen, són el darrer dels interessos. Per sobre està la unitat d’Espanya que, no se n’obliden, segueix estant en perill per molts atemptats que hi hagi. Recordem que la situació prèvia als assassinats terroristes era un Govern de Catalunya a punt d’entrar una llei del Referèndum i una de Transitorietat Jurídica al Parlament.

Però avui, encara hi ha més: a banda dels mitjans, polítics i capellans que han responsabilitzat Ada Colau dels atemptats per no haver atès la petició de Madrid de posar barreres als llocs emblemàtics de la ciutat de Barcelona, avui també han rebut Benet Salellas (CUP) i Jaume Asens (BComú). Malauradament per aquests servents diabòlics de l’Estat, el Govern de Barcelona va atendre les peticions de seguretat que arribaven d’Espanya per Nadal, justament el període que indicaven les recomanacions de seguretat provinents de Madrid.

El cas Asens i Salellas és molt més greu: se’ls acusa d’haver defensat fa anys a terroristes, durant la seva etapa d’advocats. Idò, quin és el barem? Tant l’un com l’altre estaven realitzant la seva feina com a professionals en aquell moment. És més, se suposa que en un Estat de dret tothom té dret a una defensa professional. Però com bé saben, la democràcia és cada vegada menys present en aquesta península nostra.

La indigestió espanyola no ha provocat altra cosa que Catalunya encara tingui moltes més ganes de votar. N’estem farts d’haver d’aguantar tantes paraules infames, insultants i indignants que només tenen una intenció: destruir Catalunya, el de sempre. I més en aquests moments en què tots estem centrats en les víctimes. Catalunya en Comú i el seu entorn hauria d’obrir els ulls davant d’això, després de veure els pals que estan rebent. Els que ja hem desconnectat mentalment, a partir dels atemptats hem vist clar que tenim el doble de ganes que passin aquests 40 dies i votem. La CUP ha tornat a pressionar el Govern perquè aprovi la llei de Transitorietat abans de la Diada, un debat que segurament es començarà a resoldre després del parèntesi de dol que es tancarà amb l’acte del Parlament de divendres. Cal que ens posem ja les piles i rematem la feina. Ara que ja sabem que estem preparats, només cal posar el vot dins l’urna.