La majoria independentista al Parlament està en perill. Avui han sonat les primeres trompetes d’eleccions anticipades perquè el desacord entre ERC i JxCat sobre com reaccionar a la suspensió dels diputats processats continua. El passat període de sessions va acabar abans d’hora a mitjans de juliol per desavinences després de l’atac de Llarena al parlamentarisme català. I els plens a la cambra han quedat congelats fins el 2 d’octubre per donar temps per trobar una solució. Però a data de 19 de setembre, som on érem. El desacord continua.

L’independentisme es torna a veure abocat a una decisió d’última hora, on ho arriscarà tot. Però en aquest cas, ni per aconseguir investir un president i posar la legislatura en marxa, ni per pactar un referèndum, ni per uns pressupostos, ni per una declaració d’independència; tot està a l’aire per un tecnicisme parlamentari: fins a quin grau acceptar o desobeir la decisió de Llarena? Veient el cost personal i de país que ha tingut desobeir (tot i que per intentar aconseguir la independència, que fins i tot ara o en el futur veurem que accions com l’1-O van tenir sentit), val la pena tornar-ho a fer per no aconseguir res a canvi?