Elsa Artadi torna a estar en boca de tothom. Tot, perquè en una entrevista per escrit de l’ACN a Jordi Sànchez, l’exlíder de l’Assemblea diu que dona suport a Artadi tant si és candidata com si no ho és. Una afirmació que fa només perquè li han preguntat per ella i no, per exemple, per Quim Torra o qualsevol altre nom que sona a les travesses. Això, però, ha propiciat que el seu nom es torni a cotitzar molt en les travesses sobre qui serà el nou president. Esquerra ja ha dit que compra Artadi, mentre que el PDeCAT espera a la decisió final de Puigdemont sobre qui serà el nou, o nova, líder del país. La resta han evitat valorar-la, però Millo ha enumerat una sèrie de condicions del govern espanyol que la portaveu de JxCat compleix.

Ara bé, sembla que el nom d’Artadi fa massa temps que circula entre els comentaris especulatius com perquè Puigdemont l’esculli a ella. És massa ‘poc recargolat’ pel procés, és massa obvi. Quantes vegades no s’ha fet l’estratègia de fer circular el nom d’un candidat de manera insistent perquè al final l’escollit sigui un altre, algú que ni apareixia a les travesses? Amb el propi Puigdemont va succeir quan tothom parlava de Neus Munté com la successora ‘in extremis’ d’Artur Mas aquell gener de 2016. Qui havia posat diners per Roger Torrent com a president del Parlament? Definitivament, cap gran opinador d’aquests tan ben informats. Ernest Maragall o fins i tot Alba Vergés havien sonat molt més.