Catalanòfobs de diumenge neutralitzats

Tothom qui passa per Lledoners en torna dient que, de tots, el que fa patir més és Quim Forn. El conseller empresonat publica dietari aquest mes

Aquest diumenge de setembre ha estat mogut i hem vist senyals que indiquen que la gent és viva. Avui hi havia prevista una manifestació de la plataforma catalanòfoba ‘Hablemos Español’, que pretenia fer el recorregut de la plaça Universitat de Barcelona fins Sant Jaume. Allà però s’hi ha aplegat tanta gent, que la gent de ‘Despertem’, que fa uns dies que està acampada allà deu haver-se emocionat. La plaça plena a vesar, ha obligat a la policia a acordonar-la per evitar incidents, i els defensors d’una educació sense llengua catalana han canviat la destinació. Finalment, les dues manifestacions s’ha trobat. Ha passat a la Via Laietana, però no hi ha hagut enfrontaments perquè la policia estava enmig. Bé, enfrontaments entre bàndol i bàndol, perquè aleshores els facciosos han començat a arremetre contra els agents. La cosa no ha anat gaire més enllà i s’ha acabat dissipant. Els ciutadans no estan disposats a tolerar que el feixisme ocupi més els nostres carrers i, amb gran civisme i el control policial, s’ha fet de manera pacífica.

La policia catalana havia anunciat aquesta setmana que la gent que acampa a la plaça Sant Jaume no seria desallotjada de moment, segons indicacions de la conselleria d’Interior. Són la gent que a principis d’any estava a plaça Catalunya. L’antecessor del titular d’Interior a Catalunya, mentrestant, segueix a presó, i avui ha llençat un missatge molt crític des de darrere de les reixes, amb crítiques velades al seu cap de files, Carles Puigdemont. Forn, que publicarà aquest mes un dietari des de la presó, explica el disgust que li produïa que el president allargués tant la investidura, i que, pel mig, s’intentés l’operació Jordi Sànchez, que es preveia fallida. Fa algun escarafall a la CUP i creu que el Govern no es va explicar prou ara fa un any. Des del seu entorn, ara que se li torna de denegar la petició d’excarceració per ‘risc de fuga’, també es llança un dard a Marta Rovira, que es va exiliar quan va saber que seria empresonada de totes totes.

A Esquerra Republicana, la pau interna està més aconseguida perquè el partit treballa per definir una estratègia, però les tensions internes se segueixen arrossegant: una part del partit intenta fer valer l’actual postulat oficial del partit, mentre que d’altres sectors no volen que el partit oblidi el seu compromís amb la desobediència i la unilateralitat, tal i com es van comprometre amb la Conferència Nacional que es va celebrar abans de les vacances. Sense líder visible a la vista, sembla que l’única manera de conciliar aquestes posicions hauria de passar per fer una aposta per mantenir el pols, però enfocant-lo cap a les polítiques socials. És a dir, que les bases dels comuns vegin que almenys ERC també és capaç de desobeir per qüestions socials, i que a través d’això, es podran assentar les bases per a una nova desobediència de país, quan el moment arribi, que tothom calcula que podria ser després de les municipals.

Article written by

Please comment with your real name using good manners.

Leave a Reply