Catalunya ja és més lliure que França

Tal i com li reclamàvem, finalment el Follet del Federalisme ha fet màgia.
Tal i com li reclamàvem, finalment el Follet del Federalisme ha fet màgia.

“APOYARÉ”. Aquest és el titular que podem llegir a les portades dels diaris més prestigiosos de tot el món, després de la fita històrica assolida ahir pel catalanisme polític, després de 300 anys de lluita.

Els esdeveniments que s’han succeït en aquest recés setmanal, faran que el nostre petit país doni la volta al món. Catalunya ja és tant rica i plena com demanava l’himne. Això és el que es desprèn de les declaracions del lloctinent del PSC, Maurici Lucena, en plena eufòria, als micròfons de les cadenes internacionals més destacades del món: “Catalunya tindrà gairebé tanta autonomia com amb la independència”. Aquestes declaracions les ha realitzat tot just un dia després de la multitudinària rebuda a l’aeroport d’El Prat del líder del partit unionista hegemònic de Catalunya.

Ahir, desenes de milers de catalans van col·lapsar, com tothom sap, l’aeroport de El Prat per rebre Pere Navarro, que venia amb la nova carta magna sota el braç. No és per menys. En les seves primeres i de moment úniques declaracions, d’ahir, deia que “he trigat menys a arribar a un acord que Mas a redactar una carta”. Després de la massiva manifestació de l’Onze de Setembre, en què es demanava el Principi d’Ordinalitat, el líder del PSC va ser l’únic que va recollir el clam, i finalment ha aconseguit el pacte -que durant dècades els catalans havíem desitjat-, amb el PSOE. Per a què entenguin el valor de l’acord, cal llegir entre línies el que ens està volent dir Maurici Lucena, quan avui explicava els detalls de l’acord: si Catalunya tindrà tanta autonomia com amb la independència, vol dir que tindrem tanta llibertat i influència com França, els Estats Units, la Xina, Rússia… i els 200 Estats restants.

Catalunya és un clam, vegin sinó el contrast de les informacions amb les que avui obria el telenotícies migdia. Una àmplia cobertura a la Conferència Nacional d’ERC –que no entenem- que feia apologia del terrorisme quan demanava que la gent pogués votar per decidir el seu futur, com ens va obligar a fer Franco amb els seus famosos “referendos”. Junqueras també apel·lava a la unió dels catalans per superar tots junts amb un gran pacte social i nacional, l’asfíxia de l’Estat i de la crisi. Totes aquestes coses haguessin estat molt bé quan Catalunya havia de decidir qui era el millor per succeïr Martí l’Humà, però els signes dels temps han canviat, i la gent no vol Estats propis. “I perquè el volem?” S’hauria preguntat avui Pau Claris. Els catalans ja no volem més falses promeses. Volem més precarietat, mini-jobs, EROs, menys serveis socials… total, ens sobren els diners i igual que donem diners a La Marató, perquè els hem de deixar de regalar a Espanya? Però tranquils, la postura d’ERC, com saben, és una postura gens compartida pels sectors majoritaris de la societat, que en una realitat paral·lela ja han mort d’èxtasi.

Tot seguit, les declaracions dels patriotes del PSC amb un acord del que encara no en coneixem tots els detalls però, sembla que resoldrà en un moment l’encaix de Catalunya amb el món. L’habilitat dels negociadors del PSC ha anat de bracet, com no podia ser d’altra manera, de la Unió Europea. Bona mostra son les paraules del vicepresident del parlament europeu, Vidal-Quadras, clau en tot el procés: “Mas no acabarà com companys, però s’arrisca a perdre el govern i l’autonomia”. En efecte, perquè Mas a hores d’ara, ja es troba exiliat al Brasil on es preveu que farà efectiva la renúncia a la presidència de la Generalitat, i segurament Pere Navarro ja podrà sortir demà al balcó de la Generalitat a proclamar la Colònia Bananera. Tampoc caldrà que Pedro J. Ramírez enviï l’exèrcit, com a Egipte, per apaivagar la “bombolla democràtica sobiranista”.

Tal i com indiquen els diaris del país, a Escòcia ja han reaccionat i han expressat la seva “profunda enveja” per com s’ha dut el procés a Catalunya. Cameron ja ha trucat a Rubalcaba per felicitar-lo pel seu talante democràtic, i li ha demanat consell. Ara ja tant sols queden per polir alguns serrells per fer efectiu l’acord, que es preveuen resoldre en les properes hores:

1.Que Rubalcaba es mantingui en el poder i sigui el proper candidat del PSOE

2.Que el PSOE guanyi per majoria absoluta les eleccions

3.Que aleshores se’n recordin del pacte

 4.Que el PP es begui l’enteniment

5.Que el PP accepti una reforma constitucional en el sentit federal (que no federal) per “avançar en l’evolució de les autonomies”

6.Que el poble d’Espanya digui que sí.

Catalunya ja és lliure, companys.

Article written by

Please comment with your real name using good manners.

Leave a Reply