Com intentar maquillar un fracàs

El col·legi en discòrdia, el Sagrado Corazón - Corazonistas de Barcelona
El col·legi en discòrdia, el Sagrado Corazón – Corazonistas de Barcelona

El Mundo obre aquest dissabte amb l’enèsima portada que juga a la confusió, a magnificar una situació per amagar les vergonyes: “Mas forzado a permitir el 50% de las clases en castellano”. Que ningú s’esveri. L’única certesa del titular és que en el grup B de 4t de primària d’una escola concertada de Pedralbes reparteixen la docència de les 22 hores docents en llengües catalana i castellana a parts iguals, exceptuant les assignatures d’anglès i de plàstica, que són en la llengua anglo-saxona. No sembla gran cosa, tot i que és la primera vegada que s’arriba a aquest extrem. I tot, a causa de la denúncia dels pares d’una sola nena -i, és clar, el suport del Tribunal Constitucional amb la sentència sobre l’Estatut de 2010, i el TS i el TSJC amb sentències sobre aquest cas específic. S’obre la veta per qualsevol altre cas similar.

No obstant això, tenint en compte que fa més de cinc anys de l’inici de la campanya iniciada per C’s, PP i altres instàncies sobretot de fora de Catalunya per eliminar la immersió lingüística, és molt poc probable que moltes escoles hagin d’assumir un model lingüístic similar. La demanda és ínfima, i si existeix és a causa de la invenció del problema per un sector de l’espanyolisme dins i fora de Catalunya. Els partits de Rivera o Camacho han fracassat. I ni ells ni El Mundo ho assumeixen, però ho maquillen amb les decisions dels únics que els han seguit -la independent justícia espanyola. Què passarà en un probable futur amb justícia catalana? Continuarà el conflicto lingüístico catalán?

De nou, els catalans tenen una alçada de mires més gran, una visió de futur més oberta i una capacitat d’entendre la filosofia de la immersió lingüística perfecta. I és que, sabedors els pares de certs entorns familiars i geogràfics que en el seu món la llengua catalana no existeix, quins progenitors s’arriscarien a que el seu fill acabés l’educació obligatòria parlant només un sol idioma com ells? Algú pensa que amb nou hores i mitja a la setmana de contacte amb el català i suposant que el seu entorn és 100% castellanoparlant -situació, aquesta sí, real en molts casos-, un infant en té prou per aprendre l’idioma? Sí, ho pensen els pares de la nena del col·legi Sagrado Corazón – Corazonistas que, per cert, provoquen una mesura amb tota probabilitat indesitjada per la vintena o trentena de pares restants.

Article written by

Please comment with your real name using good manners.

Leave a Reply