Desconnexió

El candidat del PSC-PSOE, Narcís Serra
El candidat del PSC-PSOE, Narcís Serra

Avui ha aparegut la informació que el Govern de Catalunya estaria preparant-se per aprovar la llei de desconnexió a principis de setembre i el mateix dia convocar la ciutadania a referèndum. Entremig, altre cop l’11 de setembre. El recurs ja està bastant gastat, però segueix essent una de les millors cartes que pot jugar l’independentisme. El Govern pretén amb això condensar totes les accions en un mes, i atiar a la mobilització permanent, aprofitant la Diada. La CUP preferiria que es votés abans de l’estiu, però el Govern prefereix acabar d’ultimar les estructures d’Estat que resten pendents en diversos departaments. Veurem què és el que passa finalment, perquè els processos judicials que hi ha pel mig podrien acabar-ho de dinamitar tot.

A l’altra banda de l’hemicicle segueix la pugna interna en el món comú, les formacions que donarien suport al nou partit d’Ada Colau i Xavier Domènech, i Podemos Catalunya. Els de Dante Fachín han defensat avui que el resultat de la consulta realitzada a les bases avala la decisió de no participar del moviment colauista. Però només un 7% del cens ha participat i d’aquest 7% tant sols el 62% han seguit els designis de la direcció. Unes xifres irrisòries que manquen de credibilitat la votació i fan totalment inversemblants els postulats de Fachín en roda de premsa «és la decisió de les bases». Quines bases són el 7%? Amb habilitat, els usuaris de les xarxes socials han aprofitat per etzibar-li al líder podemita que, si dóna per bo un 7% en la seva consulta, cal esperar que no posi topalls de participació en el referèndum. Si això segueix així, què farà ara Ada Colau?

I mentrestant, al PSC es debaten entre Pedro Sánchez i la obediència immediata a Susana Díaz. Tanmateix, la gran notícia segueix essent que els mitjans continuen ignorant que Narcís Serra és membre d’aquesta formació, sobretot avui que la Fiscalia ha demanat quatre anys de presó per haver ficat la mà a la caixa, Concretament a Caixa Catalunya. Serra, Adolf Todó i la cúpula directiva s’haurien pujat els sous desorbitadament en un moment crític de l’entitat derivat per una pèssima gestió immobiliària que hauria deixat un forta de més de 700 milions. Una bestialitat que, tanmateix, respon al mateix modus operandi clàssic dels partits que han construït el sistema de valors i la cultura política actuals a Espanya i a Catalunya. I el PSC n’és un d’ells. Desconnectem de tot això ja.

Article written by

Please comment with your real name using good manners.

Leave a Reply