Article written by

5 Responses

  1. Josep Sanromà at | | Reply

    Sorpresa en llegir l’article en què afirmes conèixer de prop la realitat política badalonina i alhora parles de pacte CiU-PP, quan saps perfectament que no hi ha cap pacte, perquè en res s’assembla la situació actual al que s’ha viscut en mandats anteriors, ja sigui 2003-2007 (PSC-ICV-ERC) o 2007-2011 (PSC-CiU-ERC). Avui, hi ha un govern en minoria del PP, i PSC, CiU i ICV són a l’oposició. Per no haver pacte, no hi ha ni un acord d’estabilitat a l’estil Mas-Junqueras, com molt bé saps.

    Sorpresa també quan afirmes que hi va haver un “gir sobtat” el maig de 2011 per part de CiU respecte el discurs anterior, quan el que hi va haver, i ERC-Accent en va ser una víctima més, fou un recolzament massiu a l’estratega opositor i un càstig a les tres forces que havien format govern de 2007 a 2011.

    Sorpresa també per la miopia que es desprèn de la idea que el canvi de la situació actual “segueix a les seves mans” (les de Falcó), quan qualsevol persona mínimament formada en l’aritmètica política sap que aquest canvi no només està a les seves mans, sinó que també ho està a les de PSC i ICV: aquestes dues formacions haurien de votar el candidat a l’alcaldia que es proposés en una eventual moció de censura, i només sabem qui està parlant clarament i única sobre possibles canvis d’escenari, mullant-se fins a extrems que no es veuen en els líders del PSC i ICV locals. Paradoxalment -o potser precisament per això- la teva fixació a l’hora d’entomar l’assumpte és en CiU, quan potser hauries d’obrir més la mirada i veure l’amplitud -i complexitat- del conjunt del mapa.

    Sorprersa alhora quan, com s’entén del teu diagnòstic, consideres “simples aliances” la possibilitat de construir aquests escenaris, quan l’experiència que se suposa tens quan se’t llegeix indicaria que deus intuir que la simplicitat no seria el tret més característic d’aquest possible procés.

    I sorpresa a l’inici de l’escrit, quan atribueixes a ERC (entenc que deu ser així) que “hem aconseguit que CiU trenqui la dinàmica d’aliances parlamentàries amb el PP”, com sielque ha passat al país (de l’11S al no al Pacte Fiscal) i la política del govern Rajoy vers Catalunya no hagin tingut un paper clau en el canvi d’escenari. Està bé que després d’uns anys patint el càstig per haver fet la pitjor aposta estratègica per a ERC i per al país en forma de dos pactes tripartits, creguis que ara el mèrit de tot allò bo que passa és exclusiu d’un partit, ERC, que portaria el guanyador, CiU, per diguem-ne “el bon camí”, pressuposant que el guanyador de les eleccions per desena vegada no sap llegir els resultats i el sentit del pronunciament electoral de la ciutadania.

    Vaja, tota una sorpresa aquesta tesi de la “direcció oposada”, Oriol.

    Salut i bones festes!

  2. Josep at | | Reply

    Oriol, em sembla molt correcta la pregunta, especialment quan -ara sí- no en demanes la resposta a una sola persona o formació política.

    Salut i bon any nou!

  3. No val a badar at |

    […] uns dies també fèiem un apunt localista en el que demanàvem que CiU actués també en conseqüència amb els pactes establerts al […]

Please comment with your real name using good manners.

Leave a Reply