Moisès Broggi és un referent. Un símbol que perdurarà, que trobarà la immortalitat en els noms dels carrers de moltes ciutats, en els llibres d’història de Catalunya, en les classes de medicina. Sobretot, però, la trobarà en les memòries dels qui hem estat contemporanis a ell, que passaran de generació a generació.

Nosaltres trobarem en ell un suport. Un suport per continuar endavant, per adonar-nos que hem d’estar actius com a poble, com ell ho ha estat fins l’últim dia. Broggi deia que “com més malament ho fan a Espanya, més fàcil ens ho posen”, però no veia un acord amb l’Estat possible. “Espanya no ho pot acceptar perquè depèn de Catalunya”.

Un home nascut abans de l’inici de la Primera Guerra Mundial, ha demostrat tenir una visió de futur més àmplia que molts polítics en actiu, i ha demanat buscar la internacionalització del conflicte català, buscar els aliats que ens falten a Espanya al continent europeu i al món.

En una eventual independència, es recordaran moltes persones que van defensar la causa, que van posar el seu gra de sorra, que es van implicar, que no es van amagar esperant uns temps millors per proclames incòmodes, però que ens van deixar amb el procés inacabat. Moisès Broggi serà un dels primers que es recordaran si la independència arriba. A partir d’avui, però, sense ell, és una mica més lluny.