El feminisme, una altra causa bastida al carrer

El Dia de la Dona més massiu a Catalunya s’ha saldat amb una vaga general amb seguiment divers i, sobretot, amb una impressionant manifestació de 200.000 persones que ha omplert el centre de Barcelona. La ciutadania catalana ja no només es manifesta en massa a favor o en contra de la independència, sinó per una causa específica: el feminisme. Que és, o hauria de ser, tenir un sou igual que el dels homes per fer la mateixa feina, tenir les mateixes opcions d’ocupar càrrecs directius, no tenir per defecte la totalitat de les càrregues de cures o de la llar, no patir discriminacions socials de tota mena, no patir violència o assetjament per raó de gènere, i un llatg etcètera.

Per primera vegada a la història no només s’ha congregat tanta gent als carrers, sinó que s’ha organitzat una vaga general per aquest motiu. I és que les dones, i la societat en conjunt, estan entrant de ple en el segle XXI i no suporten més que es continuïn reproduint les dinàmiques de tota la vida. Volen canviar-ho tot, tant a Barcelona, com a Madrid, com a la resta del món. I què tenen per oferir els partits polítics? En el programa electoral de les eleccions del 21 de desembre, tots tenien l’objectiu de reduir l’escletxa salarial i la desigualtat. Però mesures concretes més enllà del discurs, ben poques. Fer més inspeccions laborals o un pacte nacional són algunes de les poques que s’han posat sobre la taula. Però queden curtes i, a més, no s’apliquen. Com es poden canviar les coses? Removent-ho tot. I es pot fer, continuant a un país on el govern, del Partit Popular, gira l’esquena a la vaga?

Ciutadans és l’altre gran partit que ha rebutjat la mobilització, i el futur a Espanya sembla que passa per aquestes dues forces. Just quan la vaga ja estava fent els primers estralls als tranaports públics i a algunes artèries de Barcelona, s’ha sabut que, finalment, Junts per Catalunya i Esquerra han arribat a un acord de legislatura. Ni pre-acord, ni res que se li assembli, sinó un acord ferm per convèncer la CUP per votar la candidatura de Jordi Sànchez per president (que, per cert, continua enlaire a l’espera de la decisió del jutge Llarena). Els independentistes ‘mainstream’ han posat sobre la taula un procés constituent conduït per la ciutadania que culmini amb una multiconsulta i un ‘document’, entenent aquesta paraula com ‘Constitució’. Constestarà a temps la CUP? I Llarena?

Article written by

Please comment with your real name using good manners.

Leave a Reply