Avui una nova manifestació unionista encapçalada per Societat Civil Catalana s’ha passejat pels carrers de Barcelona amb un resultat de fracàs rotund. Com a mínim, comparat amb la magnitud de les grans marxes independentistes de les cinc últimes diades nacionals. Entre 6.500 (segons Guàrdia Urbana) i 15.000 persones (segons l’organització) han cridat diverses proclames com ara: “Aturem el cop”, “no a la independència, sí a la convivència”, “article 155 ja” o “aquí estem, ja no callem”.

També han mostrat cartells on es veien polítics sobiranistes catalans i un missatge que els acusava de “colpistes”. Membres del PP, Ciudadanos i PSC han assistit a l’esdeveniment, en el qual el president de SCC, Mariano Gomà, ha dit: “Nosaltres som la majoria del poble català. Estem al costat correcte de la història. Els independentistes fracassaran i abandonaran la ‘revolució dels somriures’ per la frustració”. Sí, fa riure que ja sàpiguen l’opinió de tots els catalans abans de fer cap votació. Així doncs… La derrota d’avui és quelcom que ha de celebrar l’independentisme? En absolut, no hi ha res a celebrar.

La idiosincràsia dels dos moviments no és comparable. Està demostrat que les entitats i partits unionistes no tenen capacitat de mobilitzar-se. Però és clar, aquí només s’aixeca del sofà qui vol canviar el status quo. I, de moment, amb una gran manifestació de dues hores a l’any no s’ha aconseguit cap gran revolució. En qualsevol cas, a l’unionisme no li ha calgut cap històrica marxa per sumar prop de 2 milions de vots el 27S (comptant els comuns), 10.000 més que Junts pel Sí i la CUP. I el procés necessitarà manifestacions, sí, però també vots.  En un referèndum o en el que s’acabi organitzant. Cal posar el focus a continuar convencent indecisos, perquè l’escàs èxit de la manifestació d’avui no és significatiu.