El Govern torna a obrir-se a l’exterior mentre debat una fórmula per les municipals

Ernest Maragall ha anunciat la reobertura de les delegacions a l'Exterior (Foto: La Jornada)
Ernest Maragall ha anunciat la reobertura de les delegacions a l’Exterior des de Brussel·les (Foto: La Jornada)

El Govern de la Generalitat ha desplaçat al conseller Maragall a Brussel·les per anunciar la reobertura de cinc delegacions a l’Exterior. En total n’hi ha dotze, i el 155 en va tancar onze, totes menys Brussel·les. La notícia és molt bona i, malgrat els recels d’alguns sectors que consideren que s’hi farà autonomisme, és molt convenient tenir aquesta veu a l’exterior i tornar a teixir vincles exteriors, on es juga la partida en realitat.

Ferran López, el cap dels Mossos durant el 155, ha anunciat la seva renúncia després que el Govern evités destituir-lo directament. Segurament s’ha arribat a un pacte de cavallers mitjançant el qual s’ha permès a López marxar elegantment. Cal recordar que Trapero no serà restituït, de moment, per voluntat pròpia.

Avui també tenim més novetats molt importants: el jutge Llarena diu que tot està preparat per començar el procés oral contra els presos polítics i els exiliats, i a la mateixa vegada, el president del Parlament, Roger Torrent, ha anunciat a la ‘Nit Irla’ que demà el Parlament denunciarà al mateix jutge Llarena per haver vulnerat els drets polítics dels diputats empresonats i per detencions il·legals. Catalunya ha decidit entrar a l’esbarzer i batallar branca per branca amb el roser, serà llarg però caldrà seguir persistint.

Parlant de Llarena, segueix la cortina de fum sobre qui ha de decidir sobre l’acostament dels presos. La llei diu que el responsable és Institucions Penitenciàries, o sigui, el Govern, però aquest ha jugat a confondre aquests dies i ha dit que això era cosa del jutge, però no, la llei diu el que diu, i el propi Llarena ho ha recordat avui. Al final, sembla que parlem de terroristes que s’han d’acostar per caritat humana, i potser és amb el que volen que ens entretinguem mentre ens oblidem de demanar l’autodeterminació i la República.

De fet, ja ens ho temíem, l’estratègia de l’Estat és de política de terra cremada: creem un problema molt gros: arrasar amb el 155, i aleshores que la reivindicació passi a ser la recuperació de les estructures. Tard o d’hora, però, quan ens hàgim refet, hi tornarem, i serem més. I no hi haurà la Teresa Cunillera, una altra espècie en perill d’extinció política que s’ha recuperat del retir per rellevar Enric Millo.

Avui també hem vist el que podríem anomenar la constitució d’un nou corrent: “Primàries per la República”, a tot Catalunya. La idea parteix de la proposta de Jordi Graupera a Barcelona, que ha plantejat aquest procediment per prendre l’alcaldia a Ada Colau. El però és clar: per prendre-li i que s’hi posi l’independentisme, o per posar-s’hi ell i el seu equip? De moment, Neus Munté i el PDECat, a qui no els somriuen les enquestes publicades fins ara, s’hi ha mostrat favorables. A d’altres municipis, caldrà veure què passa. El moviment haurà de veure també quins aliats troba, perquè en la presentació d’avui hem vist a Ximenis, l’exalcalde d’Arenys de Munt que, efectivament, va fer la primera consulta independentista, però la fama se’l va acabar menjant i va acabar partint peres amb la CUP.

El debat és pertinent. La llei diu clarament que davant d’una no majoria, l’alcaldia passa automàticament a la força més votada, i a Barcelona –la gran preocupació-, Ciutadans apunta maneres per desbancar l’alcaldessa Colau. Algunes patums amb influència ja han avisat que si els independentistes no van junts a Barcelona, asseguraran el tret amb Colau, i això afectarà a l’estratègia d’ERC i CUP. De fet, la CUP sembla que ara mateix té poques opcions de repetir representació a Barcelona i tota la pressió tornarà a recaure sobre ERC i concretament Alfred Bosch, a qui aquesta setmana li ha dimitit Juanjo Puigcorbé. Per qui pitjor pinten les coses són pel PP qui ara mateix sembla molt sentenciat a no repetir.

Si l’independentisme no sap trobar la fórmula, Ada Colau en sortirà beneficiada. Si Barcelona no li torna a somriure, potser Manuel Valls o Ciutadans tindran alguna opció?

Article written by

Please comment with your real name using good manners.

Leave a Reply