El pantà partidista

La CUP busca maneres d'agitar les aigües estancades de la política de Parlament i institucional. Se'n sortiran?
La CUP busca maneres d’agitar les aigües estancades de la política de Parlament i institucional. Se’n sortiran? (Foto: Enciclopedia.cat)

Al ciutadà, les lentes negociacions entre partits seguides des de la barrera se’ls fan massa feixugues. La gent té més pressa que mai i cada cop presenta menys tolerància al ball de saló dels partits i l’extensa teranyina de reunions, pactes, retrets, moviments interns… La CUP, poc avesada a aitals disputes pròpies del sistema hermètic parlamentari, ha decidit desmarcar-se’n clarament i encetar la campanya per fer del 9N un gran èxit de mobilització i també de victòria a favor del Sí-Sí.

29.000 persones inscrites com a voluntaris subscriuen la tesi apuntada unes línies més amunt, que vindria a ser el toc d’atenció al Govern, que segueix enrocat a no fer cas de les peticions de convocatòria d’eleccions anticipades en clau plebiscitària, tal i com han estat defensant durant mesos. A més d’ERC, l’ANC, Òmnium, ICV, ja podem sumar Avancem i RCat, l’entitat/partit associada a CiU. Turull avui deia que convocar eleccions ara afebliria la participació al 9N però, com dèiem, la xifra rècord d’inscrits com a voluntaris que segueix incrementant-se, fan creure tot el contrari.

Des d’Esquerra Republicana es llença el missatge de la unitat per al 9N, però a la vegada es recela de la candidatura unitària, veient que el principal partit de Catalunya no acaba de tenir clar quin és el full de ruta que vol seguir. ERC però ara mateix lluita contra sí mateixa. Liderar una candidatura per la DUI, amb un full de ruta clar i contundent com han explicat avui, amb el perill evident d’obtenir la victòria però no la majoria absoluta; o deixar-se arrossegar pel lideratge d’una CiU a punt d’esclatar, per assegurar la victòria del doble sí en unes plebiscitàries? Per a nosaltres, la resposta salomònica de la candidatura d’Ara és l’hora amb tots junts, seria una solució plausible.

Finalment ICV, abocada a una crisi, ha hagut de respondre als atacs d’una exdiputada que s’ha donat de baixa del partit tot denunciant una espècie de dictadura en el regne de la indecisió. Iniciativa es va deixar portar massa aviat per la temptació de tornar a les andanades de la política autonomista anti-CiU quan es va trencar la unitat, i ara que la resta de tripulats de la embarcació posen pedaços a la nau, o si més no recomposen una certa unitat d’acció, ara no saben com cultivar els dos fronts, evitar propostes estrambòtiques i ambigües, i així quedar bé amb tothom. I això és impossible.

Article written by

Please comment with your real name using good manners.

Leave a Reply