Ja ho veuen, el procés segueix encallat al mateix lloc que ho estava el desembre de 2013.  Sí, els semblarà estrany després del referèndum del 9N seguim al mateix punt, malgrat tot. Avui Oriol Junqueras, a qui fa temps que no sentíem, ha explicat en declaracions a RAC1 que la setmana passada es va reunir amb el president Mas. I encara més, ha dit que si fos per ERC, podrien signar l’acord per al full de ruta en cinc minuts.

Idò, què ho fa que això no hagi passat encara? Per què diem que tècnicament encara som on érem? Perquè seguim depenent de l’aritmètica parlamentària sorgida el desembre de 2012, que no donava majoria absoluta a la suma CDC+ERC+CUP. És a dir, parlant clar tal i com ho ha fet avui el president republicà, si no s’ha signat encara l’acord, és perquè Unió Democràtica no ha volgut. I per què?

Unió Democràtica encara no sap què vol ser quan sigui gran, malgrat és el segon partit més antic de tot l’arc parlamentari català, després d’ERC. La veritat és que des de la signatura del ‘pacte per la llibertat’ el 19 de desembre de 2012 han tingut més de dos anys per definir-se, com Iniciativa, que és l’altre partit amb el que comparteix el vergonyós honor de no tenir la identitat definida. L’argument oficial d’Unió, a més, és que ara volen celebrar una consulta interna, programada pel 14 de juny, on decidiran finalment cap a on tiren, després de fallir en l’intent l’any passat, quan havien de rumiar què votaven a la segona pregunta del 9N.

Ha de dependre tot un país de la indefinició d’un partit clarament minoritari? La resposta és no. El problema és que UDC arrossega, de moment, CDC, el partit amb qui formen la coalició absoluta que ara mateix governa i dóna la transversalitat necessària per al reeiximent del procés independentista. A CiU volen deixar passar les municipals, a l’espera dels resultats que obtinguin, i també estan preocupats per si finalment la intransigència de Duran els portarà al trencament, o bé el partit es carregarà la responsabilitat a sobre i jubilarà d’una vegada el dirigent prehistòric. D’arguments no els n’haurien de faltar, que el president d’un partit registri un altre partit d’amagat ‘per si de cas’, hauria de ser motiu suficient per expulsar-lo.

Encara que se n’amaguin, o busquin subterfugis, a CDC segueixen amb el fre posat a l’espera del que acabi passant a UDC. La darrera prova és l’autodefinició de partit ‘nacionalista’ però amb un objectiu independentista. Tot sempre per no tensar la corda més del compte, sense deixar de pressionar alhora. Però arriba un moment en què un partit, en aquest cas Unió, no pot pretendre bloquejar la voluntat de tot un poble que acabarà passant per sobre de tots els partits si no es posen les piles. Això o Catalunya haurà de seguir condemnada uns quants segles més.