Els dubtes sobre la separació de poders ja campen per tot l’Estat

catalárafaelCatalunya sempre ha estat la pionera a l’Estat. No només històricament, amb desenvolupaments industrials, econòmics i socials, sinó que també ideològics. Quan la monarquia espanyola era intocable a principis d’aquest segle, les crítiques i burles van començar a proliferar. Anys després Joan Carles I ja tenia prou caldo de cultiu en contra ell per abdicar. Després li va venir el torn al Tribunal Constitucional, que també va començar a rebre crítiques des del Principat durant els vergonyosos quatre anys que va allargar-se la sentència de l’Estatut. Ara ja és molta gent a l’Estat que veu el TC com un òrgan que s’ha de reformar.

Després va venir la Constitució Espanyola, que des de Catalunya es va veure com una mena de tap generacional, de mur que aguantava un règim ja caduc. Ara tothom menys el PP com a mínim vol reformar la Carta Magna. I ara està en qüestió la separació de poders. A Catalunya ja fa anys que es dubta del sistema judicial sencer espanyol. La llista de proves no té final, és inacabable. Però a Espanya gairebé ningú comprava aquesta crítica. Fins que avui el ministre de Justícia ha deixat tothom descol·locat ensenyant les vergonyes de la judicatura espanyola. Referint-se al jutge que va emetre un vot particular en el cas de la Manada recomanant que s’absolgués als cinc monstres en qüestió, Rafael Catalá ha dit que “tots saben que té un problema singular”. El problema singular, però, no l’ha aclarit. I tampoc ha dit per què encara està exercint, encara que ha assenyalat en aquest sentit contra el CGPJ. Associacions de jutges i fiscals ja li han demanat la dimissió, i Ciutadans… sí, sí, Ciutadans, ha alertat que comentaris així posen en dubte la separació de poders.

Els comentaris de Catalá tenen un marcat to electoralista, ja que sembla ciència-ficció que un polític del PP estigui criticant un jutge, però tenint en compte el posicionament del magistrat respecte al cas de la Manada, no ha d’estranyar que vulgui simpatitzar d’alguna manera amb el públic. El PP està atrapat entre la defensa fèrria de la judicatura espanyola i fer veure que comprenen què suposa la sentència de l’Audiència de Navarra. I a Cs li passa el mateix, però amb un electoralisme encara més evident: busquen, a la vegada, enfonsar el PP, defensar els jutges i mantenir la unitat jurídica de la ‘patria’. Amb aquestes polèmiques, l’ombra de Cs cada vegada és més llarga a Génova, però el perill de morir d’èxit també s’hauria de preveure. En qualsevol cas, ara fins i tot els més recalcitrants posen dubtes dobre la separació de poders… al·leuia!

Article written by

Please comment with your real name using good manners.

Leave a Reply