Entre la voluntat i la impossibilitat

La Mesa del Parlament cada cop més entre l’espasa i la paret

El nou PDECat prem més fort sota la influència de Carles Puigdemont i el lideratge de Míriam Nogueras des del front de Madrid a la vicepresidència del partit. Ja diumenge van advertir que a partir d’ara, el vot d’aquest partit a la cambra baixa espanyola serà molt més car, i Elsa Artadi instava també a ERC a què fes valer els seus vots. Artadi, per cert, ha donat per tancada la ‘crisi’ amb ERC de la setmana passada. Això ha tingut com a conseqüència que Pedro Sánchez hagi fet insinuacions d’avançament electoral. Cal seguir-lo posant contra les cordes. Quim Torra i Ernest Maragall avui també han mantingut una trobada amb el cos consular estable a Barcelona, i han reclamat suport per l’alliberament dels presos i el reconeixement del dret a l’autodeterminació, que apunta a ser el cavall de batalla dels propers anys, malgrat tot.

Però la gran polèmica del dia ha estat el salt a la llum pública que tots els diputats a la presó i a l’exili van ser suspesos (Puigdemont inclòs) de sou per una unitat administrativa del Parlament, l’Oïdoria de Comptes, el mateix dia que es va rebre l’auto de Llarena, el 13 de juliol. JxC i ERC han dit que això era fruït d’una decisió tècnica, i que aturaran el Parlament fins el mes d’octubre mentre hi busquen una solució a més d’afegir –òbviament- la seva disconformitat a nivell polític. La CUP, per la seva banda, ha fet una reflexió ben encertada: si una unitat administrativa passa per sobre del poder polític, quina capacitat de decisió queda als polítics, de què serveix la sobirania del Parlament?

Tot això segueix donant ales a sectors més oportunistes de l’independentisme. Jordi Graupera responia via xarxes a diverses preguntes del periodista Eduard Voltas, que li demanava si el seu moviment de primàries es transformaria en partit polític, si ningú li comprava la idea. El filòsof ha respost que no ho sap a hores d’ara, perquè tampoc sap quin serà el context del moment, però ha deixat entreveure que la maquinària electoral l’està preparant igualment per si de cas, amb una argumentació més d’argumentari electoral que una altra cosa. Així que podria ser que Barcelona es trobés amb què es presenta un quart partit independentista a la ciutat, que desgastaria la resta.

Article written by

Please comment with your real name using good manners.

Leave a Reply