Galeria d’hipòcrites

Pedret (PSC) manifestant-se per la independència... dels sahrauís (Foto: @xenia_grabalosa)
Pedret (PSC) manifestant-se per la independència… dels sahrauís (Foto: @xenia_grabalosa)

Avui ha estat un dia estrany en el qual hem observat com l’eix de la política espanyola ha tornat a girar en el que passava a Veneçuela, a banda de seguir-nos insultant. La situació allà és complexa i amb diversos episodis de violència que han degenerat en un centenar de morts. El pols entre el poder i l’Assemblea Nacional i la oposició (que controla el Parlament) interessa a Madrid, com una eina a tenir en compte per a interferir en la política d’aquell país, però també per desacreditar partits com Podemos i, de retruc, l’independentisme. El referèndum organitzat no ha estat reconegut pel president Maduro i hem pogut constatar com des d’Espanya sí que s’hi donava suport amb la boca petita, mentre se’ns seguia titllant de totalitaris per voler-ne fer un. Ja és molt espanyol això.

Pablo Casado, del PP, deia que el totalitarisme de Puigdemont té vincles amb ETA i Maduro. Tot junt. Des del Principat, prou feina hi ha a anar driblant els problemes que van sorgint, mentre es segueix ultimant el referèndum. Amb el Govern remodelat, i tot l’entorn bramant “crisi de govern”, Jordi Turull ha començat a parar els cops des d’una entrevista a TV3. És ben coneguda la faceta de fustigador del nou conseller-portaveu i, segurament, aquesta habilitat serà ben aprofitada pel conjunt del Govern. Catalunya segueix fent passes endavant preocupant-se cada vegada menys de si hi ha gent que es queda despenjada o no.

Pel camí es queda Neus Munté, de qui encara no hem pogut discernir si el president la ‘reserva’ o, com tots els mitjans afirmen, marxa emprenyada perquè s’ha sentit bandejada pel president. I no només pel cas Baiget, sinó perquè es va sentir traïda quan es va filtrar la reunió secreta entre Puigdemont i Rajoy, quan ella ho havia desmentit públicament. Els diaris especulen amb què Munté hauria posat moltes traves a la remodelació del Govern, fins al punt d’arribar a ser qüestionada també per les funcions que exerceix al PDECat.

Parlàvem de despenjats, aquest és el cas de Catalunya en Comú, a la qual se li han brindat contínues oportunitats per reenganxar-se al tren de la democràcia. Demà sortirà un nou article signat conjuntament per Domènech i Iglesias, on es torna a afirmar que donen suport a la mobilització pel dret a decidir, però avisen que el 2 d’octubre s’haurà de seguir lluitant per aconseguir un referèndum. Ah! O sigui, que l’1 d’octubre anem a fer una costellada al pati dels tarongers. Els 2 d’octubre esperem estar a només 24 hores de la Declaració d’Independència, senyors.

A El Dietari del Procés no se li ha escapat seguir la proclamació de Miquel Iceta com a cap de llista per a les properes eleccions al Parlament. El PSC actua pensant que l’1O no se celebrarà, i escalfa la maquinària electoral. Ciutadans ja ho va fer fa algunes setmanes. Els socialistes de Catalunya han posat en circulació el lema “Iceta és ACORD”, “diàleg” fins i tot, per vendre els mateixos principis de sempre que mai han posat en pràctica quan han governat. Ho han agrupat en el que anomenen “Declaració de Barcelona”, que no sabem si substitueix la de Granada, però pel cas que ningú li ha fet ve a ser el mateix. Avui ens hem fixat però en la inexplicable presència del diputat Ferran Pedret (PSC) en una manifestació pro independentista del poble sahrauí, tal i com ens ha informat l’excel·lent Xènia Grabalosa de Betevé. A aquestes altures, la presència de dirigents socialistes o comuns en aquest tipus d’actes –sovint causes perdudes que fan fàcil el gest de cara a la galeria-, i que tradicionalment han capitalitzat, ens sembla d’una hipocresia estratosfèrica. Catalunya es pregunta, els pregunta, una vegada més, si totes les independències del món són legítimes menys la pròpia. Quina poca autoestima, quina pena.

Article written by

Please comment with your real name using good manners.

Leave a Reply