Inapel·lable

Comín, Serret i Puig celebren amb aquest brindis i dinar la victòria judicial amb els seus advocats. Chapeau!
Comín, Serret i Puig celebren amb aquest brindis i dinar la victòria judicial amb els seus advocats. Chapeau!

‘Noticiot’. La justícia belga ha denegat l’euroordre demanada pel jutge Llarena contra Meritxell Serret, Antoni Comín i Lluís Puig, per defecte de forma. Per tant, els tres consellers de la Generalitat a l’exili queden alliberats de l’amenaça de l’extradició, i poden circular per tot l’espai Schengen, excepte a l’Estat espanyol, òbviament. Evidentment, Llarena pot dictar una altra euroordre, però el ridícul al que s’exposaria ja seria majúscul.

És la segona gran notícia de la setmana. Un revés en tota regla per la justícia espanyola. La fiscalia belga ha hagut de retirar els càrrecs, perquè Espanya no ha pogut satisfer el requeriment de més informació del jutge belga. I, a més, l’euroordre es basava en la primera demanda d’ingrés a presó de la jutge Lamela. En fi, un desastre. La notícia ha corregut com la pólvora i els ‘acusats’ han reaccionat amb alegria. Una petita victòria més al pla internacional.

I quina ha estat la resposta de l’Estat espanyol? Lamentable, com sempre. Aquesta vegada, a més, ridícula a més no poder. El Tribunal Suprem espanyol ha respost que ha detectat una “absència de compromís dels jutges de la capital europea a prestar la col·laboració judicial demanada”. O sigui, que han trobat a faltar que ordenessin l’extradició perquè sí, perquè ho deia Espanya i sense contrastar-ho. Doncs no, a Europa no tot és tant corrupte com a l’Estat espanyol de mentalitat feudal. El ladrón piensa que todos son de su condición, que diu la dita, i no.

La victòria ha estat total quan ha aparegut Pedro Sánchez, que feia dies que no vèiem fins que es va produir la investidura de Quim Torra. El cap de files d’un PSOE que navega com pot enmig de la guerra entre el PP i Cs, ha dit que està molt clar que el que ha passat a Catalunya i han fet els dirigents catalans no s’adequa gens amb els delictes de rebel·lió i sedició. La resposta és genial, perquè el que esperàvem aleshores s que demanés l’alliberament dels presos polítics. I és lògic: si no hi ha delicte, que Forcadell, Junqueras, Rull, Turull, Bassa, Forn, Romeva, i els Jordis estiguin a la presó no té cap sentit, i més si Europa ho reforça.

Però no. Pedro Sánchez ha dit que per tot això, el seu partit proposarà una reforma, no de la Constitució, sinó del Codi Penal, i per endurir-lo! El socialista ha defensat que, d’acord amb el que ha passat a Catalunya, els delictes de sedició i rebel·lió s’actualitzin i s’hi adaptin, per poder facilitar la repressió. És indignant, l’esquerra espanyola s’acaba de vendre absolutament als designis del neofeixisme espanyol. No hi ha alternativa real en un estat que fa un Santiago y cierra España davant de l’amenaça contra la integritat del seu Estat. El PSOE posa la defensa de la Constitució per davant de tot, però la pregunta que se’ls hauria de fer és si tolerarien abans una dictadura que ajudar als catalans a exercir el seu dret a l’autodeterminació.

En un món en el qual lamentem la gent que mor ofegada als nostres mars, el tracte repugnant als refugiats sirians, els bombardejos a l’Orient mitjà, el patiment de molta gent a racons inhòspits de la Terra… l’únic que se’ls acut als socialistes és imitar l’actitud dels d’Albert Rivera i no només no proposar l’aprofundiment de les llibertats individuals ni col·lectives, sinó que utilitza un llenguatge propi de l’autoritarisme per prolongar la repressió, tot amenaçant amb una indiscutible nova aplicació del 155, si Torra s’excedeix. On és l’esquerra aquí? I la democràcia?

Article written by

Please comment with your real name using good manners.

Leave a Reply