Junqueras, Sànchez i Cuixart comencen a despertar

junqpresoA l’Estat la resolució de l’anomenada qüestió catalana (mai han sabut tampoc com anomenar el “problema”), se li ha escapat de les mans. Poc a poc, tot va seguint el seu curs. Potser no ens ho sembla o no ho sabem percebre, perquè estem acostumades a les proclames hiperràpides de l’actual societat de la informació (xarxes incloses com a agravant) i ens pensem que els processos sociològics han d’anar evolucionant amb la velocitat d’un fórmula 1. Però hi ha coses que demanen el seu temps, i el dels presos polítics lentament va arribant.

Avui Oriol Junqueras (que en cap intervenció anterior havia arribat a baixar el cap), Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, han plantat cara de manera seriosa per primer cop al jutge Llarena, aquesta espècie d’ànima ‘lliure’ que sembla haver-se proposat salvar ell tot sol Espanya. Llarena ha anat tant a la seva que potser fins i tot ha arribat a superar la ratlla del rècord que li marcava com a expectativa el PP des de Moncloa. I això és un problema que acaba desbordant. Avui tocava citar als tres per comunicar-los el seu processament.

El vicepresident del Govern de Catalunya empresonat, ha remarcat amb claredat les paraules de Montoro, que ha reconegut una vegada rere l’altra que del Govern de la Generalitat no ha sortit cap diner per pagar l’1O. Clar, el que no pot fer l’Estat, ni molt menys Llarena per lliure, és tenir un Govern encara autonòmic a la garjola per una acusació falsa. Tampoc es pot esperar que ara Alemanya els faci la feina bruta, i a sobre acusar-la si no ho fa amb els ulls tapats.

Junqueras s’ha encarat amb el jutge i li ha etzibat que ser independentista és perfectament legal, i que no té perquè deixar de ser-ho. El president d’ERC ja demanava en una carta llegida dissabte a la festa del seu partit que la gent persistís: “Persistim, sempre. Feu-ho. Jo, persistiré. Tots nosaltres ho farem“. És la guerra de desgast de la qual parlem de vegades.

Aleshores ha vingut Jordi Sànchez, que s’ha encarat més frontalment. Recordin que ha estat el candidat vetat per segona vegada pel jutge. La seva compareixença ha durat una hora i ha estat contundent. L’expresident de l’ANC li ha deixat anar: “Vostè no pot ser jutge i víctima del procés”. Cal recordar que tant ell com Jordi Cuixart compleixen 6 mesos del seu empresonament. El president d’Òmnium Cultural, ha llegit un escrit a Llarena on defensava el dret a l’autodeterminació, i s’ha alineat amb les tesis pacifistes de Junqueras i Sànchez. El resultat és que Llarena tindrà un bon merder si els vol condemnar a trenta anys de presó. A ells, i a la resta de gent que té omplint cel·les innecessàriament.

I per què aquest gir? Bé, segurament l’argument simplista els dirà que s’oloren eleccions. El fet és que, com dèiem al principi, els líders independentistes veuen que l’estratègia d’agenollar-se i retractar-se, l’únic que aporta es més repressió i ara, davant la possibilitat de ser condemnats a penes tant grans, mes val morir matant i amb dignitat plena. És el que demana la CUP als presos, predicant amb l’exemple quan Mireia Boya –per exemple- ha hagut d’anar a declarar. La diferència sempre ha estat que la CUP (de moment i afortunadament), no s’hi ha jugat les conseqüències penals que estan patint la resta, perquè el grau d’implicació institucional va ser molt menor.

Aquest canvi que hem observat avui en les declaracions és un nou pas dintre d’aquesta llarga partida. Acotar el cap nomes implicarà rebre més fustigacions. En canvi, replicar amb els focus de tots els mitjans mirant, té una força que el jutge i l’Estat faran bé de no menystenir

Article written by

Please comment with your real name using good manners.

Leave a Reply