Junts pel Sí i la CUP decideixen no matar (encara) la bèstia

Saladié ha escenificat contundència però ha deixat la porta de l'esperança oberta
Saladié ha escenificat contundència però ha deixat la porta de l’esperança oberta

Segueixen les punyalades entre la CUP i Junts pel Sí. Amb un to una mica més moderat avui que no pas ahir o abans-d’ahir, la CUP ha anunciat avui en roda de premsa que el diumenge 27 de desembre muntaran una altra assemblea, aquesta vegada definitiva, ja que segons ells tindrà caràcter vinculant, sobre el possible pacte de govern i entenem que d’investidura amb Junts pel Sí, l’únic grup amb el que poden arribar a acords si volen culminar el procés d’independència. És a partir d’aleshores i el poc marge de temps que tindrà JxSí per reaccionar que el país s’ho jugarà tot; a darrera hora, i amb èpica -esperem- com sempre.

És per això que després de desfogar-se mútuament, les dues formacions independentistes s’han posat mans a l’obra per arribar un acord de govern que, segons la intervenció d’avui del diputat cupaire Sergi Saladié, segueix deixant el “full en blanc” buit d’acords. La CUP busca guanyar temps per omplir aquest full en blanc d’acords que puguin després vendre als seus militants que fins i tot puguin incloure, a canvi, la presidència per Artur Mas, si es compleixen una sèrie de condicions que donin un caràcter de pluralitat a la figura presidencial i al govern en general.

La tria de Saladié per transmetre el missatge cap a Junts pel Sí que es “posin les piles”, no és innocent. La formació anticapitalista ha triat un perfil baix (Saladié ha cregut necessari presentar-se abans d’intervenir) per llençar un missatge i una crítica contundent, però deixant la porta del diàleg oberta. Saladié ha estat més amable que Gabriela Serra, una altra diputada que l’acompanyava (juntament amb Busqueta), que ha tingut la mala educació de tallar-lo prenent-li el micròfon en el moment que començava a donar resposta a la qüestió d’un periodista.

Malgrat els ganivets voladors, Junts pel Sí i la CUP semblen encara predisposades a arribar a un acord. El poble no els perdonaria el contrari. Però el procés corre un risc mortal: l’assemblea de l’esquerra alternativa i la reacció de la coalició majoritària. Què passa si el format i les propostes d’acord no agraden als militants de la CUP i els tiren enrere? Poc més de mil persones bloquejaran la independència? Tindrà prou temps Mas per inventar-se aleshores una nova solució màgica? Farà aleshores el pas enrere? Paciència i entretinguem-nos amb les eleccions que venen mentre es segueixen produint reunions en un pla més discret.

Article written by

Please comment with your real name using good manners.

Leave a Reply