Observin el que ha desencadenat les darreres paraules de Duran i Lleida:

El 21 de març, en una conferència a Madrid, Duran i Lleida (UDC) feia una crida a refer ponts amb Madrid. En lloava la reforma laboral i augurava un trencament de l’acord CiU-ERC, a causa del “desenganxament” del segon. L’auditori madrileny estava ple de membres del govern del PP, a diferència de la nul·la recepció de la conferència de Mas -president de la Generalitat-, uns mesos abans.

Hores després, i sortint de la reunió del CPFF, Montoro anuncia que estan estudiant flexibilitzar l’objectiu de dèficit, sense concretar res més.

El 22 de març, Oriol Junqueras valora la conferència de Duran, i les paraules de Montoro dient que estudiaran flexibilitzar l’objectiu de dèficit. “La situació és tan tràgica que celebrem inconcrecions”, “ens fan xantatge”. I sobre les paraules de Duran: “Duran posa constantment en dubte, no només ERC, també el Govern del País, el President, els Consellers, i ho fa impunement”.

La presidenta del Parlament, Núria de Gispert (també d’UDC) un dia després, no descarta endarrerir “una miqueta” la consulta, si la crisi ens segueix castigant. No se n’adona que si fem la consulta, és en part per treure’ns la crisi de sobre. Valora les paraules de Montoro com un èxit del “diàleg”.

Carme-Laura Gil, exconsellera de CDC, adverteix el mateix dia que la federació està en fase terminal. “Duran juga les seves cartes, i aquestes son de baralla espanyola”.

Finalment Josep Rull, de CDC, ha de sortir al pas de les declaracions el mateix 23, i afirma que el govern no ha variat el full de ruta del pacte CiU-ERC. Assenyala que no s’acceptarà rebaixa de l’objectiu de dèficit a canvi de la consulta.

El 24 de març, Duran torna a la càrrega en una entrevista a El Punt. No descarta ajornar la consulta depenent de les cirscumstàncies polítiques, econòmiques, o socials. De fet, venia a dir que més val deixar la consulta a banda, fins que no passi la crisi. Com si fos del PP o del PSC.

La Razón publica una enquesta -que com totes les que publica s’han d’agafar amb pinces-, el 25 de març, en què dóna 39-42 escons a CiU i 27-28 a ERC. La devallada de CiU segueix, malgrat que ells l’adjudiquen als “deliris sobiranistes de Mas”, quan l’independentisme segueix sumant pel cantó d’ERC i la CUP.

Junqueras contraataca de forma estratègica el mateix 25, i posa com a condició –en resposta a l’oferiment del president Mas a ERC i PSC d’entrar a govern-, que si es posa data i pregunta clara per a la consulta, ells entraran a govern. El PSC però torna a parlar de la crisi, i de que la consulta ha de ser pactada amb Madrid. Arguments similars als d’UDC.

Aquest mateix matí 26 de març, Muriel Casals d’Òmnium provoca el caos entre les entitats sobiranistes, afirmant en una entrevista que “entenem que hi poden haver circumstàncies que modifiquin el calendari més enllà del 2014”. Ràpidament, la pròpia Òmnium la desautoritza dient que la consulta és inajornable. A la xarxa ja s’ha produït un esclat i una hemorràgia que cal supurar immediatament. També l’ANC mitjançant alguns representants, ha tingut temps de mostrar el seu desconcert per les rebaixes acceptades per Muriel Casals. De fet, cal recordar que Òmnium va cedir a les pressions del PSC el 10J de 2010, mentre que l’ANC i Carme Forcadell, no van cedir al xantatge de CiU l’11S del 2012.

Finalment, Unió decideix treure al conseller Pelegrí a acusar Josep Rull de tenir una obsessió contra Duran i Lleida, “Qualsevol cosa que diu el senyor Duran Lleida, surt de seguida el senyor Rull a mossegar”. CDC i UDC s’haurien d’aclarir internament si realment volen organitzar una consulta de la que el món n’estarà pendent.

El procés està més madur del que ens creiem.

De debò algú no té clar quin és el problema electoral de CiU (retallades a banda)?