La culpa és de Convergència, cal derrotar Convergència

Jordi Pujol ja fa temps que el vam enviar «a la paperera de la història»
Jordi Pujol ja fa temps que el vam enviar «a la paperera de la història»

Com ja saben, s’ha inaugurat la temporada de calçots. Diumenges i d’altres festius on catalans de tot el Principat engoliran aquelles cebes allargades sucades amb salsa de romesco. I després es fotran una costellada, una botifarrada, o alguna altra matèria carnosa. Exacte i, amb això, les declaracions dels diumenges de costellada.

Comencem retrocedint al passat. Teresa Cunillera, la perfecta representant del PSC a la gestora socialista de Susana Díaz, ha posat el rellotge a… l’inici de la transició. Cunillera treu del bagul el discurs pujolista conformista de l’anar «a fer pedagogia» a Espanya. Ara els hem d’anar a convèncer que som una Nació, però sense obsessionar-nos si no ho entenen. Diu la lleidatana que som una Nació perquè tenim una cultura i una llengua pròpies, però sense caure en el discurs de la nació-Estat. Ah!

Fent un salt en el temps, però sense abandonar el pujolisme del «això no toca». Lluís Franco Rabell, que s’està reconvertint en un polemista proper a Ciutadans a les xarxes, ha piulat: «mentre l’Estat espanyol no s’avingui a dialogar, no hi ha res a fer». Diu que no hi ha res a fer i lidera un partit que s’anomena «Sí que es pot». Domènech, encara amb Convergència a la ment, afegia: «som l’espai polític del nou període històric per posar fi a l’hegemonia convergent». Bé, Convergència fa poc menys d’un any que ja no existeix i l’hegemonia convergent… deu haver llegit enquestes força antigues, perquè no en sé trobar cap d’actual que reflecteixi això.

El discurs de «la culpa és de Convergència», ja cansa. Si la imaginació arriba fins aquí, i Xavier Domènech articula una ‘nova’ proposta on el màxim propòsit és anar contra un partit que ja no existeix, més val que no s’hi posin. Els discursos que van a la contra tenen data de caducitat i, poc a poc, les enquestes ja ho van reflectint. Cal evolucionar perquè si volen fer una Iniciativa 2.0 (que no és canvi gaire substancial) o quelcom millor, acabaran tornant al discurs de Saura i Herrera.

Però la palma, clarament, és per Ciutadans. Inés Arrimadas obria el foc amb unes declaracions que ja fa dies que fan córrer des de La Vanguardia, el PSC o els comuns: «el més lògic seria anar a eleccions». No obstant això, la traca final ha esclatat quan Albert Rivera ha obert la boca. Després de dir que el seu partit és el «més democràtic d’Espanya», ha donat a entendre que es marquen com a objectiu batre el PP el 2019: «donarem guerra política i intel·lectual als conservadors». No s’ennueguin amb les cebes.

Article written by

Please comment with your real name using good manners.

Leave a Reply