La Mesa es querellarà contra Llarena pels abusos judicials

Marta Rovira reapareix. L'exiliada política serà un nou altaveu per lluitar contra la repressió espanyola des del país helvètic
Marta Rovira reapareix. L’exiliada política serà un nou altaveu per lluitar contra la repressió espanyola des del país helvètic (Font: ACN)

El dia que hem sabut que el raper Valtonyc entrarà a la presó en un mes, el president del Parlament, que d’alguna manera recull la legitimitat de la presidència de la Generalitat en els actes a Catalunya com a única autoritat representant del país, ha reunit d’urgència la Mesa que ha acordat materialitzar la querella contra el jutge Llarena per haver vulnerat els drets del diputat Jordi Sànchez. La mesura presa per la Mesa ha estat celebrada per uns: “ja era hora!”, i censurada pels altres. De fet, el propi Íñigo Méndez de Vigo, de qui s’ha revelat aquesta setmana que va donar suport a un manifest de l’extrema dreta espanyola quan era jove, ha amenaçat l’òrgan parlamentari amb una denúncia per malversació: utilitzar diners públics per querellar-se contra un jutge que fa la seva feina.

De debò fa la seva feina, o bé fa la que li encarrega el Govern espanyol? Ser jutge implica necessàriament que sigui imparcial? Qui controla el jutge? Té por l’Estat que el queda de les institucions catalanes digui prou? Aparentment no, ells segueixen tenint la paella pel mànec i a data d’avui Catalunya segueix sense govern i assetjada per totes bandes. Torrent ha respost al vespre en un acte, on ha mostrat fermesa davant l’amenaça. Ha estat un dia difícil pel president del Parlament, ja que al matí ha hagut de viure com el PSC li boicotejava l’acte d’homenatge a les víctimes del franquisme. L’argument de la portaveu socialista, Eva Granados, per la no assistència a l’acte que se celebra anualment, ha estat surrealista: “estaria donant cobertura a aquests actes, que divideixen els grups parlamentaris que donem suport als represaliats”. La gent n’està farta d’aquesta burla grotesca.

L’únic que ens queda és seguir recolzant les institucions que ens queden dempeus i mirar de fer pinya al voltant d’elles mentre seguim resistint i pensem la manera de recuperar la iniciativa, si és que és possible. L’horitzó és negre, i segurament s’allargarà durant un temps prolongat. La bona notícia és que això és una guerra de desgast de la que podem sobreviure si la sabem sofrir i resistir. Cal fer-ho amb totes les armes democràtiques que tinguem a l’abast, ja que ens enfrontem amb un enemic que ho pot tot.

A falta d’un mes i nou dies per la convocatòria automàtica d’eleccions, sembla ser que l’estratègia passa per apurar el temps i intentar aprovar o bé la reforma de la llei de presidència que permeti investir Puigdemont a distància, o bé aprofitar la pressió del temps per investir un candidat ‘efectiu’ i dir que no es podia fer res més perquè no s’ha tingut temps si es volia evitar la convocatòria d’eleccions. Veient com ha anat tot, i tenint una certa experiència en auto trampes processistes, ens inclinaríem per creure que s’opta per preparar la segona via. La decisió sobre aquest futur més proper sembla que es a les mans de Puigdemont que reunirà el seu grup parlamentari a Berlín la setmana vinent.

“Sóc a Suïssa per continuar lluitant contra la persecució política i per recuperar la llibertat d’expressió”. Avui, per fi, hem tornat a veure Marta Rovira. De fet ja la vàrem llegir ahir al vespre en una entrevista en francès al suís ‘Le Temps’. Aquest matí l’ACN ha difós l’entrevista que ha enregistrat en català on la secretària general d’ERC explica que necessitava recuperar la llibertat d’expressió i no témer per un judici injust. Rovira seria ara a la presó si s’hagués presentat a la convocatòria del Tribunal Suprem que va condemnar preventivament a Forcadell, Bassa, Rull, Turull…

A Suïssa se sent llunyana però protegida per un estat més democràtic que la majoria dels que l’envolten. La vigatana ha sonat melancòlica, Rovira ha dit que “no sé quan podré tornar”, i és per això que es buscarà una feina i la seva família es traslladarà a viure amb ella quan l’Agnès, la seva filla, acabi el curs escolar. La veritat és que des de les eleccions costa veure representants d’ERC als mitjans, i la imatge que donen quan hi apareixen té un punt de tristesa que deixa en evidència el mal que ha fet el 155, carregant-se com una epidèmia el caminar de tota una generació política.

Article written by

Please comment with your real name using good manners.

Leave a Reply