L’Estat demana un préstec per pagar les pensions mentre segueix buidant-ne la caixa

De donar veu a cadàvers polítics i de llençar floretes al rei, sí que en saben. Sobre la resta, la sensibilitat no és tan gran
De donar veu a cadàvers polítics i de llençar floretes al rei, sí que en saben. Sobre la resta, la sensibilitat no és tan gran

Després d’una jornada històrica com la d’ahir plena de dignitat republicana i nacional, avui ens hem despertat amb una ‘gran’ notícia: l’Estat ha demanat un crèdit de vora 10.000 milions per poder pagar les dues pagues extra d’enguany dels pensionistes, i així el fons de reserva de la Seguretat Social ha patit una altra disminució significativa. Aquests són els que després venen a dir que la Catalunya Estat no podria pagar les pensions. És aquest el discurs que hem de vèncer.

Curiosament però, ni l’una ni l’altra notícia l’(anul·lació dels judicis i la del préstec) han estat mereixedores del titular principal a la portada d’un diari teòricament esquerranós com és El Periódico. Per davant hi ha posat Espanya. El diari posa en portada el manifest dels 100 fòssils que s’han posicionat contra el referèndum unilateral, encapçalats per Josep Antoni Duran i Lleida. El manifest és ridícul i, com ha definit molt bé el periodista Eduard Voltas, representa personalitats que han estat molt destacades en els darrers 30 anys però no hi trobem cap que ho pugui ser durant els 30 propers. És a dir, conservadoristes de tota la vida que han estat expulsats o bé per les mateixes urnes o bé pels signes dels temps, i que es resisteixen –legítimament- al relleu.

A La Moncloa, la seu on habiten els més conservadors, han respost la darrera missiva de Puigdemont, la que demanava comparèixer al Congrés per explicar el referèndum sense votació final amb un ‘No’. Si no hi ha votació, res de res. La resposta és esperable, el que no entenem és com el president va picar quan l’Estat va llençar desesperadament l’ham perquè anés al Congrés a ser linxat. Sort que el tema segurament acabarà aquí. Des de l’Estat també ens arriba que la Fiscalia demana al TSJC que no escolti el recurs de Meritxell Borràs per l’afer de les urnes, un cop la Generalitat va declarar desert el concurs per homologar empreses per fabricar urnes.

Posats a fer, també hem escoltat les darreres paraules de José María Aznar, que només parla per reclamar a l’executiu Rajoy que apliqui la llei per aturar “l’amenaça secessionista”.  Més val que es vagi posant la cuirassa, perquè dimarts vinent a les 12:30h, dos diputats de Junts pel Sí, acompanyats de dos de la CUP explicaran a l’Auditori del Parlament el marc legal que empararà el referèndum. Aquest serà un acte tancat als 135 diputats (o als que hi vulguin assistir d’aquests), i més tard hi haurà l’acte al Teatre Nacional de Catalunya on serà el Govern el qui exposarà públicament tots aquells detalls que a hores d’ara inquieten a tothom sobre el com.

Mentrestant, el món local es mou i això ha obligat al PSC a assenyalar que no sancionarà els alcaldes socialistes que facin costat al referèndum. De fet, hauria de ser això: llibertat de vot en un tema tant sensible, però haurem de veure què mana fer Papà PSOE. Sobre el món local, els alcaldes estan convocats demà al paranimf de la UB a manifestar el seu ple suport a totes les accions que el Govern dugui a terme per fer possible l’1 d’octubre. És a dir, cedir i obrir espais per a facilitar el pas de la democràcia per tots els municipis possibles de Catalunya. De tots aquests, la capital, Barcelona, segueix marejant la perdiu i ocultant què farà l’1 d’octubre. Malauradament, la revolució de les promeses als mítings electorals no s’ha concretat quan ha arribat l’hora. La culpa és del 3% i de Pujol, ja els ho avancem. Quina llàstima.

Article written by

Please comment with your real name using good manners.

Leave a Reply