L’independentisme toca fons, el pas necessari per a un nou inici i una nova embranzida

El brillant fotògraf Jordi Borràs ha captat aquest moment d'esperança de Jordi Turull, un dels consellers eterns
El brillant fotògraf Jordi Borràs ha captat aquest moment d’esperança de Jordi Turull, un dels consellers eterns (elmon.cat)

L’independentisme ha sumat l’enèsim ridícul des del 10 de desembre. Avui s’ha convocat un ple exprés en el qual Jordi Turull ha intervingut com a candidat a la presidència de la Generalitat. Un ple estèril precipitat per la citació del jutge del Tribunal Suprem Llarena i en el qual es volia preparar l’enèsima “jugada mestra”, el qualificatiu més odiat del moment que van popularitzar els periodistes seguidors de les astúcies i els pedaços de darrera hora d’Artur Mas.

Malgrat el que va semblar en un primer moment ahir al vespre, quan s’anunciava la ronda de trucades exprés del president del Parlament, Roger Torrent, la CUP s’ha reunit de manera expressa aquesta mateixa tarda a les tres, dues hores abans de la investidura, i ha decidit mantenir l’abstenció, com bé apuntava ja al matí Carles Riera. Com sempre, JxC i ERC arribaven a un acord entre ells a la desesperada sense comptar amb la CUP. Val a dir que, en aquest cas, hi ha informacions que assenyalen que els diputats de la CUP sí que van ser informats de l’estratègia, i haurien comprat en un primer moment el “desafiament a l’Estat. La qüestió s’hauria truncat quan Roger Torrent va començar a aixecar el telèfon per iniciar la ronda de trucades protocol·lària.

I així s’ha arribat a un debat innecessari on Jordi Turull, carregat de valor i de dignitat, s’ha posat el mono de treball de Catalunya i ha fet el que creia que havia de fer: “s’ha d’estar a les verdes i a les madures”. El presidenciable de JxC ha fet un discurs del tot autonomista i molt condicionat que més aviat ha destrempat encara més el públic. Nosaltres li reconeixem que s’hagi prestat i hi hagi estat, essent conscient que demà podria reingressar a la presó. De fet, Jordi Turull ha afirmat que “prefereixo el risc de ser víctima d’una injustícia que desentendre’m del moment actual“. Però a l’arena s’ha quedat gairebé sol. L’escalf dels diputats d’ERC, molt tocats avui, no ha estat suficient per convèncer la cambra. Arrimadas, i Albiol se li han tirat al coll, Domènech ha fet com si fos encara al Congrés, i Iceta ha seguit ballant dialècticament. La intervenció de la CUP ha certificat la derrota. Riera ha estat molt dur: avui ha trencat per primer cop la baralla i ha anunciat que si la via és la de recuperar l’autonomia seran a l’oposició. La conseqüència directa és la pèrdua de la unitat d’acció, un dels pilars més importants del procés parlamentari independentista.

No podem retreure a la CUP res més del que ja hem dit amablement en les darreres setmanes: hi ha postulats impol·luts molt fàcils de defensar… quan un no forma part del Govern; potser el millor seria fer el pas i entrar-hi. Per això, però, hi hauríem d’anar tots de manera molt més decidida que fins ara. I ara mateix som al regne del desconcert.

El Jordi Turull que tots coneixem, s’ha deixat veure molt més en el torn de rèplica, quan ha pogut fer el que està acostumat a fer: replicar i flagel·lar l’oposició. Ho ha fet sense abandonar un cert to presidenciable, amb fermesa, però sense oblidar el punt de prudència que li han marcat els advocats. El resultat però ha estat el mateix: 64 vots a favor, 65 en contra i 4 abstencions. Roger Torrent ha programat la segona part del debat d’investidura per dissabte a les 10h del matí. La pregunta està bastant clara: es reprendrà el debat? Haurà reingressat a presó Turull?

Les cares entre les files de l’independentisme eren molt llargues. El moment de la sortida del Parlament del presidenciable, abraçant-se amb les seves filles, ens ha fet saltar llàgrimes. Turull ha aguantat com també les seves filles davant les càmeres, però el destí és ineludible: en realitat, Llarena té a la seva mà la celebració de la segona part del debat d’investidura. Si l’Estat és intel·ligent, ara que ja ha aconseguit activar el rellotge dels dos mesos abans de les eleccions, no tindria gaire sentit que engarjoli als citats: Turull, Rovira, Bassa, Romeva, Forcadell i Rull. Però els diputats catalans inicien el llarg camí cap a Madrid amb la sensació que no en tornaran.

Abans de marxar, Carme Forcadell, Marta Rovira i Dolors Bassa han entregat les actes de diputat del Parlament, un sacrifici massa gran que només podem fer que agrair i respectar, perquè la política catalana no es vegi coaccionada pels jutges. L’amic del Dietari Pere Aragonès sembla que assumiria responsabilitats importants a la direcció del partit. La decisió es suma a la d’altres diputats que han renunciat, com ara els exiliats excepte Puigdemont i Comín, i la que s’ha anunciat de Jordi Sànchez. Si entenem que això és una cursa de relleus, potser podrem veure l’únic punt d’esperança al final del camí: sacrificis per fer foc nou i anar a per totes mentre el carrer encén la metxa. Ara mateix, tot queda a l’espera del que faci la justícia espanyola amb la vista ja clarament posada en unes noves eleccions que se celebrarien durant el mes de juliol. El que està clar és que avui el Procés, tal i com l’hem conegut fins ara ha mort, i ara toca afrontar el que vingui, sigui el que sigui sense perdre de vista l’objectiu independentista.

Article written by

Please comment with your real name using good manners.

Leave a Reply