El 2009 va ser l’any de l’inici dels escàndols Gürtel, Bárcenas i Millet, i dos anys més tard, el cas Urdangarin esclatava. Apel·lacions, decisions dels magistrats, imputacions, citacions, fiances… Tot un embolic judicial que lluny d’arribar a un final cada vegada està més enredat i estancat. Mil estaments judicials hi diuen la seva, cada vegada es resta a l’espera de més decisions, tot està més estancat i els processos s’eternitzen. I Millet ja té 77 anys. Gràcies a Déu, però, el Ministeri de l’Interior és més eficient. En temps rècord i gràcies a l’intel.ligentíssim CNI, han acusat Noureddine Ziani de salafisme radical, l’han detingut i l’han expulsat de l’Estat.

El Centro Nacional de Inteligencia, que també ha acusat Ziani de ser un espia dels serveis secrets marroquins -cosa aparentment incompatible amb ser salafista radical-, no ha aclarit però, si desenvolupava les seves activitats terroristes en hores de feina com a president de l’Espai catalano-marroquí de la Fundació Nous Catalans vinculada a CiU on feia hores extra. Fernández Díaz i companyia tampoc han ensenyat l’evidència de les acusacions. S’haurà produït ja l’escorcoll de casa seva buscant explosius amagats a olles de pressió? Quan es detindran i s’expulsaran els seus còmplices necessaris? Hauran traslladat ja tota la documentació rellevant al Marroc perquè el mantinguin a ratlla? Com és que el Marroc no defensa per via diplomàtica el seu espia, un defensor de la sobirania de Catalunya -per cert país la independència del qual podria donar ales a l’autonomia del Sàhara?

Moltes qüestions resten obertes. Confiança cega, però, en un CNI que segons ‘Interviú’ ha rebut fa poc 10 milions d’euros per desballestar el moviment independentista català. L’única esperança per Ziani és que pot recórrer la decisió d’expulsió, ja expulsat, en un mes. També pot interposar un recurs contenciós administratiu als jutjats ordinaris. Recórrer a l’eficient justícia espanyola és una via molt recomanable per un Ziani que ja està complint condemna. Mentrestant, Urdangarin i companyia poden allargar com un xiclet el seu procés i encara hem d’utilitzar la paraula ‘presumptament‘.