Pacte per una investidura elèctrica

Des de la clandestinitat es forja el pacte del nou Govern. Podran materialitzar l'acord?
Des de la clandestinitat es forja el pacte del nou Govern. Podran materialitzar l’acord?

A la ressaca de la dimissió d’Artur Mas, i l’anunci de la retirada de la política de Carles Mundó, avui ens hem llevat amb l’anunci d’un acord entre JxC i ERC. Bé, entre Carles Puigdemont i Marta Rovira a Bèlgica, en plena clandestinitat.

Pel que n’ha transcendit, s’ha pactat intentar fins el final la investidura de Carles Puigdemont des de la distància i, en cas d’aconseguir-ho, que aquest nomeni Oriol Junqueras com a vicepresident i a Marta Rovira com a consellera en Cap, si Junqueras no pot ser nomenat. L’acord dóna continuïtat a la lògica del govern legítim, i ERC obté un cert reconeixement amb Marta Rovira després de la derrota electoral. Aquest acord és exactament el contrari al què ha arribat el PP, que ha dit que farà tot el possible i l’impossible perquè la investidura telemàtica no tingui lloc. I en funció de qui ocupi la Mesa finalment, ja hi tornarem a ser.

De fet, és això. Ni la convocatòria d’eleccions ha estat normal, ni tampoc que Junqueras, Forn, els Jordis segueixin a la presó ni Puigdemont a l’exili. La idea és seguir visualitzant l’anormalitat i mantenir el conflicte viu, perquè no podem oblidar que la gent va votar el 21D però també l’1 d’octubre.

Precisament l’1 d’octubre ha estat el tema que va tractar el Sense Ficció d’ahir, on vam poder veure des de l’òptica de la gent, com es va viure la jornada del referèndum d’autodeterminació. Des de les pantalles vàrem poder reviure amb llàgrimes als ulls i la sang bullint el com ens van apallissar. Però també una cosa encara més important: com vam ser capaços d’organitzar-nos i teixir una xarxa en un treball en equip memorable, perquè malgrat totes les dificultats, el referèndum fos un autèntic èxit pels dies futurs, que hem d’anar lliurant durant els propers mesos.

No oblidem que l’horitzó no és ni el nou Govern, ni els empresonats (en el benentès) ni res més que la consecució de la república, en aquesta cursa de relleus que apuntàvem ahir i que també assenyalava Mundó en el seu comiat.

Avui també hem vist com el TC ha acceptat el recurs que va trigar més d’un mes a presentar Podemos, i veurem en què desemboca això (en funció del que vulgui fer Moncloa) i Junqueras ja ha formalitzat el pas de demanar el trasllat a una presó catalana. Segueixen tenint la paella pel mànec, però no es pensin que això els posa super fàcils les coses. Les realitat és molt dura per ambdós costats, si bé una mica més pels dels llaços grocs, però la frustració de Ciutadans que intenten enganyar la població dient que ara no sumen per culpa dels comuns, és un petit regal que ens ha arrencat uns petits somriures.

No sabem què passarà amb Artur Mas i el PDECat, però sembla que, a banda de les diligències del Cas Palau, podria ser que Mas també hagués llençat la tovallola a l’hora de ressituar el PDECat en la centralitat davant la llarga ombra de Puigdemont i la llista del president. Els rumors son molts, però sembla clar que Puigdemont tira pel dret sense comptar massa amb la postconvergència. Potser és l’única manera de refundar de veritat el partit, fent una cosa nova de debò, però és molt aviat per especular sobre aquestes coses, i hi ha coses que, ara mateix són més prioritàries. La República Catalana, per exemple.

Article written by

Please comment with your real name using good manners.

Leave a Reply