Puigdemont prepara la successió apurant el cronòmetre

Puigdemont perfila el nou Govern
Puigdemont perfila el nou Govern

El conflicte torna al Parlament. Les sessions plenàries del ple de la cambra catalana vénen carregades de tempesta. Avui n’hem pogut viure la primera mostra. La majoria independentista ha aprovat una moció contra la criminalització dels CDR, una altra sobre la Renda Garantida del PSC, i prepara per demà la reforma de la llei de Presidència que l’Estat ha dit que impugnarà al TC només començar el ple. Les forces unionistes han criticat en massa només començar que es retirés de l’ordre del dia l’obertura d’una comissió d’investigació sobre possibles casos d’espionatge dels Mossos a periodistes. PP i Cs han intentat fer aprovar mocions contra TV3 i l’Escola catalana. Ja ho veuen, estem en plena guerra política, mentre esperem la decisió de JxC sobre el nou govern.

El país està pendent del que digui Puigdemont, i les pressions vénen de tots costats. L’ANC ha endegat una votació telemàtica per decidir quina ha de ser la postura de l’entitat respecte a la investidura, mentre Elisenda Paluzie es reuneix a Berlín amb Puigdemont. Una doble pregunta que deixa de banda la neutralitat per encaminar clarament el vot:

Ateses les pressions de les institucions espanyoles, creus que l’ANC ha de mantenir el seu posicionament, investidura del President Puigdemont, d’acord amb el mandat del 21 de desembre? :

  • No

2-En cas que els partits polítics independentistes renunciïn a investir a Puigdemont, acceptant la pressió de les institucions espanyoles, estaries d’acord en:

  • Acceptar un govern alternatiu
  • Repetir les eleccions fins que s’accepti el resultat, rebutjant les imposicions de l’Estat espanyol

A la premsa només corre el nom d’Elsa Artadi com a successora del president legítim. Fa molts dies que tothom en va ple, però com els dèiem ahir, ben poques vegades l’especulació es fa realitat. Puigdemont reuneix els seus diputats a Berlín, en una reunió que sembla que desencallarà finalment la investidura, però de la qual no en transcendirà res. Aquesta darrera dada la sabem a través de Pilar Rahola, que ha afirmat en l’espai diari que té a TV3 per fer propaganda de les novetats que li arriben d’aquest partit que no es dirà el nom de qui serà el president designat per Puigdemont, malgrat que Artadi està a la línia de sortida. Rahola es permetia especular també sobre la idoneïtat que la primera dona presidenta sigui una titella d’un altre president. L’escriptora deia que Artadi tindria l’oportunitat de ser una gran presidenta quan es pogués consolidar la situació presidencial, fent un lleig a la resta d’opcions independentistes que també tenen opció de guanyar unes eleccions. Mentrestant, els diputats de JxC segueixen marejant la perdiu a la premsa per mirar de mantenir la incògnita.

D’entre aquestes formacions en destaca Esquerra Republicana, que avui ha rebut una altra petició d’alta al partit ben significada: Magda Casamitjana, de MES, que segueix l’estela d’Ernest Maragall, en la voluntat de fer gran el partit i impulsar-hi una crida des del seu propi exemple. Els republicans preparen la Conferència Nacional on hauran de decidir quin rumb prenen, i tot apunta al fet que l’estratègia que s’adopti sigui la que s’està apuntant des del 21D: acumular forces, una postura que no té un consens absolut, com ja saben. Moltes crítiques a les xarxes socials, i amenaces reiterades des de Demòcrates de Catalunya d’abandonar la coalició. Les enquestes però, no semblen reflectir aquestes crítiques, i ERC tornaria a estar al capdavant en unes teòriques eleccions, frec a frec amb Ciutadans. Una vegada més ens tornem a preguntar si les xarxes socials representen tant l’opinió pública com aparenten. El partit, mentrestant, readapta la seva estructura interna a la nova situació del partit: Sergi Sabrià entoma la direcció del partit al Parlament, i Anna Caula, l’exbasquetbolista la responsabilitat de portaveu. A la seu del partit, Pere Aragonès i Marta Vilalta són les dues persones que fa dies que han agafat les rendes de la formació. Des de la presó, Raül Romeva demana transformar la força en acció institucional.

D’una manera o altra, els dos partits van encaminant-se cap a un mateix lloc, una certa desacceleració mentre es refan forces per tornar a envestir, una estratègia gens compartida públicament per la CUP que veurem com es va resolent. La gran pregunta és si això serà mai possible, si el que es pretén és tornar a intentar convèncer els comuns. Una cursa massa de fons? Quines alternatives reals hi ha?

Article written by

Please comment with your real name using good manners.

Leave a Reply