D’entre tota l’actualitat que es va produint en els primers compassos d’aquest any, veiem com ja es comencen a succeir les primeres aberracions a casa nostra. No vull entrar a comparar-les amb les del veí, perquè allà de la delinqüència n’han fet una constitució.

Aquest divendres inaugurarem a bombo i plateret el vergonyós desdoblament de l’Eix transversal, que passarà a ser una de les carreteres més cares del món. Vergonyós no perquè no fos necessari, sinó perquè els senyors que la van planificar no van caure en què potser seria interessant que l’única carretera transversal del país que tenim, tingués almenys dos carrils per sentit. Aquesta falta de generositat en la planificació, va ser ràpidament esmenada pel senyor Quim Nadal qui, posats a ser esplèndids, ens va regalar el segon carril que divendres inaugurarem, hipotecant-nos fins l’any 2046 per tal de que les concessionàries també la gaudeixin. La mateixa amabilitat tinguda en el contracte de l’AP-7, per no discriminar, mentre la seva terra segueix dessagnant víctimes.

Si els 3.000 milions d’€ que pagarà la Generalitat -malgrat el cost real fou de 734-, ens semblen poc, la gracieta d’interregne del Sr. Recoder ens semblarà una anècdota. I és que el contracte per a la privatització d’Aigues Ter-Llobregat (ATLL), a més d’haver estat fet a corre-cuita i en temps de descompte, s’ha fet irregularment, per la qual cosa s’iniciarà un procés sancionador que pot acabar costant car a la Generalitat. Com és obvi, ICV ja s’ha afanyat a demanar responsabilitats i compareixences, mentre el nou conseller, Santi Vila, s’haurà de menjar el merder que el seu predecessor li deixa, després d’haver marxat perquè no li donaven tot el poder que creia que mereixia. Molt bé.

Com a tercera aberració, tenim la també lògica reacció del PSC, que ha demanat “transparència” amb la qüestió. “És molt greu i no pot passar desapercebut” diuen. La mateixa transparència que suposo que observen en els fantasmes de l’alcalde -encara- Bustos, i el pressumptament també corrupte Daniel Fernández quan es passen per la seu. Deu n’hi do l’amanida que ens podem fotre al cementiri d’elefants que tenen muntat a Madrid, quan aquesta gent ho amaneixi amb la votació per segona vegada d’un tal José Montilla com a candidat proposat pel socialisme a l’útil i absolutament federal institució funerària que és el Senat. Esperem que el nou govern sigui conseqüent amb les paraules d’Oriol Pujol, en què demanava disculpes per haver votat -per acords tàcits- al candidat a elefant indigne per part del PSC, Montilla -expresident de la Generalitat a sou i efectes-, després que aquest equiparés el referèndum que el poble demana, amb pràctiques nazis.

Un 2013 en què, com podeu veure, ens ho passarem molt i molt bé, perquè ara -per fi-, vindrà el govern amb allò del Consell Català per a la Transició Nacional i la Llei de Consultes; i sortirà el PP i el PSOE de torn a donar-nos lliçons de democràcia franquista. I el poble, agraït com cap altre per tanta generositat, homenatjarà la Nació d’aquests prohoms reclamant que la plaça que porta el seu nom, recuperi la dignitat i passi a dir-se plaça del Doctor Moisès Broggi.