I com era d’esperar, després de la bomba que va deixar anar ahir Ciutadans, que avui ha explicitat a través d’un caspós acte a El Escorial de Madrid (no hi havia lloc més retrògrad on fer-ho?) que hi haurà més fitxatges, els partits van reaccionant. Com dèiem, no ens estranya que avui comencin a arribar crides des del postconvergentisme (no… Read more →
Tots els focus posats en la declaració d’Oriol Junqueras davant el Tribunal Suprem a Madrid. Com si fos un delinqüent, ha arribat en un furgó de la policia espanyola amb vidres opacs. Allà l’esperava una àmplia comitiva del seu partit, ERC, i diputats d’altres formacions com ara Bildu, amb el desig de llibertat però amb la convicció que avui no… Read more →
El castell que ha estat construint l’unionisme institucional amb la connivència de la resta de partits espanyolistes semblava ben robust. Els arguments que ha creat el govern del PP, fent parlar alguns líders internacionals i els poders fàctics de l’Estat per conformar una estratègia de la por, semblaven una fortalesa inexpugnable. Tot i saber que el mur espanyol patia d’aluminosi,… Read more →
La pel·lícula dels fets d’avui és ben estranya. Amb un Trias autodescartat per l’alcaldia de Barcelona, els poders fàctics –les grans empreses- han mogut la fitxa de Fernández Díaz, que ha ofert suport per a la investidura del convergent. Trias s’ha vist certament obligat a temptar la sort, però ho ha acabat fent, i s’ha llençat a la piscina sense… Read more →
El 100% de partits que van obtenir representació a les eleccions al Parlament de Catalunya l’any passat duien al programa mesures per la regeneració democràtica o la regeneració política. Institucions properes a la ciutadania, governs cohesionats, transparència, racionalització en la despesa, llei electoral, mesures per lluitar contra l’abstenció i d’altres estaven en boca de tothom. Després d’un any, les prioritats… Read more →