Vista la repressió, potser vam pecar d’ingenus a l’hora de renunciar a resistir

La ministra Cospedal
La ministra Cospedal

Fins i tot un dissabte de Reis com avui els militars són protagonistes a l’Estat. Avui és també la Pasqua Militar, i molt diaris cavernaris han omplert les portades i televisions els informatius amb imatges de reis, en aquest cas dels reis d’Espanya Felipe VI i Joan Carles I. La gran novetat del dia, però, ha estat la que ha donar la ministra de Defensa, Maria Dolores de Cospedal en una entrevista a l’ABC. La ministra popular ha dit que l’Exèrcit estava preparat per si havia d’entrar en acció en cas de necessitat amb el conflicte català, la qual cosa ha enervat la gent d’ERC i de bona part de l’independentisme que recorden el dia que Marta Rovira va dir que l’Estat havia amenaçat amb l’ús de la força i les desqualificacions que va rebre de tot arreu.

La líder d’ERC ho va deixar caure de manera estranya, gairebé un mes després del pas enrere amb la Declaració d’Independència. Això va restar credibilitat a les afirmacions, ja que tothom es va preguntar perquè no s’havia especificat això quan el president va exiliar-se. Sigui com sigui, la dubtosa tria del moment comunicatiu (just quan havia de començar la campanya) no treu que el que deia Rovira fos cert.

Però no és això el que porta dies sollevant la majoria de la gent sensible de Catalunya. L’auto que decreta que Junqueras segueixi a presó, segueix coent aquí i a molts llocs de fora de l’Estat, on hi ha hagut ressò de la reafirmació de la presó preventiva. Ningú acaba d’entendre què coi hi ha el president d’ERC i vicepresident de Catalunya engarjolat, i molts deixen anar la ràbia i la impotència amb exabruptes que omplen la xarxa social i que són recollits per polítics i mitjans unionistes que esperen com carronyaires el plor independentista per fer notícies, regalar-se’n i aprofitar per tornar a manipular i fer veure que la nova República serà un lloc de gent sectària i plena de renecs antiespanyols.

La qüestió porta molta gent a pensar perquè tot això ha dut a una desmobilització de la gent. Molts es pregunten a què carai esperem per fer alguna cosa. Junqueras, Forn, i els Jordis són vexats i ningú no fa res, més enllà de comentaris a les xarxes plens d’impotència. ERC va dir que vol arribar fins al Tribunal de Drets Humans, però molts ens tornem a plantejar si, fet i fet, en vista que a l’independentisme se l’acaba encausant i empresonant com si hagués comès violència, potser hagués estat millor fer una defensa visible de la República, o sigui, anar a ocupar les infraestructures pertinents, tallar carreteres, i que el Govern s’atrinxerés a Palau o al Parlament. I de manera pacífica. La única violència que pugui haver mai en aquest procés és la que porta el Govern espanyol amb la policia de les porres i els feixistes fora de servei. Si la intenció era anar de farol, potser hagués estat bé avisar abans o no haver arribat tant lluny puix que l’Estat segueix amb la paella pel mànec, malgrat tot.

Article written by

Please comment with your real name using good manners.

Leave a Reply