De ‘Puto’ a ‘Puto’

  • Guifré Jordan
  • 9 de gener de 2015
Vila d'Abadal podria desencallar l'acord, però encara no es pot posar la medalla

Vila d’Abadal podria desencallar l’acord, però encara no es pot posar la medalla

Fa exactament dos mesos que els col·legis electorals tancaven una jornada històrica, plena d’emocions, d’il·lusió, de voluntat, de valentia, d’esperança i, per sobre de tot, d’unitat. Malgrat tot, els 2.344.828 catalans que van dipositar paperetes aquell 9N sabien que a efectes pràctics l’acció era merament simbòlica i restaven a l’espera dels polítics, que havien promès un referèndum definitiu per justificar la manca de validesa del procés de participació.

Després de seixanta-un dies d’espera, de diàleg, de confrontació, de soroll i de rumors i de desgast del crèdit que la ciutadania havia atorgat als polítics el 9 de novembre, Artur Mas diu aquest divendres al matí que nota -en Esquerra, s’entén- una mentalitat de repartir el poder autonòmic que no d’aspiració a la llibertat, i pel migdia fa tres propostes definitives a ERC al migdia a mode d’ultimàtum: llista unitària, eleccions amb llistes separades a la tardor i mentrestant elaboració d’una constitució catalana que s’inclogui als programes electorals dels partits en els comicis, i la proposta de Vila d’Abadal –llistes separades però que sigui CiU qui aglutini els indepenents -entre ells els representants de la societat civil. Els republicans la tercera al vespre, amb el matís que ells també inclouran independents. Quan alguns ja estaven destapant el cava, es filtra un SMS quilomètric del president a Junqueras amb un to ofès citant-lo a reunir-se amb ell i dient que han tergiversat els termes de la proposta que han dit que acceptaven. No hi ha acord. Embolica que fa fort. Per la quantitat de filtracions a banda i banda, i per la immediatesa en les respostes d’aquest partit de tennis no hi ha dubte: això és una batalla mediàtica preelectoral.

La confererència d’Artur Mas quinze dies després del 9N va suposar el primer assalt, ja que va clavar un gol al republicà i el va deixar en molt mala posició: o acceptava la llista unitària, o quedava retratat. I així va ser: l’opinió pública no va aprovar la conferència del líder d’Esquerra. Aquest divendres, Junqueras li ha tornat la jugarreta. Ha acceptat una de les tres propostes del Molt Honorable amb un matís que semblava haver passat desaprecebut, Òmnium i l’ANC han emès un comunicat congratulant-se i dient que el gest permetrà convocar els comicis però… Resulta que ara és el cap de l’oposició qui li ha tornat el gol i és Mas qui queda en un mal lloc posant-se cabut amb la voluntat d’arrossegar tots els independents. L’època de la Puta i la Ramoneta ha acabat, ara el protagonista és -i que se’m perdoni l’expressió vulgar- una batalla de ‘Puto’ a ‘Puto’, a veure qui surt més ben parat de la batalla mediàtica. Que ningú s’amoïni, que si amb una mica de sort hi ha eleccions, una vegada s’hagin repartit els escons la unitat d’acció tornarà.

 

8 de gener de 2015
10 de gener de 2015

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS