Dues manifestacions que hem de tenir en compte

  • Guifré Jordan
  • 11 de gener de 2015
Mikhaïl Gorbatxov a Vílnius el convuls 11 de gener de 1990

Mikhaïl Gorbatxov a Vílnius el convuls 11 de gener de 1990

Per enèsima vegada ja, la setmana vinent es preveu decisiva. Aquest diumenge els polítics es prenen un respir a les negociacions que continuaran dilluns i que, segons Francesc Homs, dijous o divendres donaran alguna novetat dijous o divendres donaran alguna novetat -tot i que ERC diu estar confiada a tancar un acord en 48 hores. No hi ha hagut reunió aquest cap de setmana ja que el president Mas ha assistit a la manifestació contra el terrorisme que ha aplegat més d’un milió de persones a París, entre els quals més de 40 mandataris mundials. La marxa és conseqüència de la sacsejada jihadista aquesta setmana a la capital francesa, que ens deixa molts dubtes, també a Catalunya.

Hi ha perill d’atemptat al país, tenint en compte que hi ha elements jihadistes coneguts per la policia a Barcelona? És possible evitar l’entrada de persones entrenades a Síria, Iemen o altres països? Tot depèn de la Unió Europea -sobretot per la tossuderia de no permetre la cessió d’informació de passatgers a les companyies d’avió entre els països membres-, però també de l’Estat. Una hipotètica independència portarà a unes millors polítiques per evitar l’entrada de jihadistes? És difícil, però sí que es podrà treballar perquè no passi una situació com la que s’ha viscut a París: que dos joves, sí, de pares algerians però nascuts a França matin dotze dels seus conciutadans perquè senten la seva religió atacada i arribin al punt d’estimar tan poc la vida com per jugar-se-la d’aquesta manera.

Si al final s’ha de construir un país nou, serà essencial eliminar la xacra del racisme de debò. Que algú que tingui els seus orígens fora de Catalunya mai se senti exclòs, que mai sentin els seus veïns com a gent forana havent nascut a la mateixa terra, que tenir una religió diferent a la majoria sigui vist com a positiu i no negatiu, però també que tots els nens que surtin del sistema educatiu català no tinguin cap dubte: per sobre de tot, llibertat d’expressió.

Davant l’impacte de la manifestació d’aquest diumenge, a molts els ha passat desapercebuda una altra manifestació significativa: fa 25 anys, l’11 de gener de 1990, el líder de l’URSS Mikhaïl Gorbatxov es planta a Vílnius, la capital de Lituània i els diu que “la independència és impossible”, oferint una reforma de la federació d’estats soviètics. I ho va dir davant d’una concentració de centenars de milers de lituans que clamaven la plena sobirania mesos després de la històrica cadena humana a través dels països bàltics. A què recorda tot plegat? La història es repeteix. Dos mesos després una declaració unilateral de recuperació de la sobirania perduda l’any 1940 restaurava la independència lituana. Després d’un any i mig sense rebre el suport internacional, el setembre de 1991 el país tenia una cadira a l’Assemblea General de les Nacions Unides.

10 de gener de 2015

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS