El diàleg a Espanya

  • Oriol
  • 6 de Febrer de 2019

Forta polseguera això del ‘relator’ a la Meseta. Menys aquí que era dia de pancarteta i de picabaralla entre Inés Arrimadas i Quim Torra al Parlament català. El PSOE es comença a desesperar per aconseguir el suport als pressupostos sense que es noti massa que fa un micro gest, mentre els independentistes, que de bon grat votarien els comptes, es troben que es impossible de fer-ho per dignitat.

Les dues parts es donen un petit respir amb la polèmica del relator, un context perquè el tàndem de negociadors catalans, Aragonès i Artadi, (que està retardant la seva marxa a Barcelona) negociïn. Però la caverna mediàtica pura i dura no afluixa. Els titulars d’avui anaven tots en la línia de presentar el líder del PSOE i president espanyol com un traïdor, i una persona que s’ha rendit davant els independentistes. PP i Cs preparen fins i tot mobilitzacions, amb un to marcadament estètic i a l’aguait d’unes eleccions. De fet, era evident que passaria això, fessin el que fessin els socialistes, que han arribat a proposar al clàssic Miquel Roca com a ‘imparcial’, o bé López Burniol a la responsabilitat de ‘relator’. Ens interessa realment entrar en una negociació viciada d’aquest tipus? És una reflexió que ha de fer el govern català. Una altra més de fons, quina salut democràtica té un país que sanciona als governants que volen dialogar per resoldre conflictes? No és que el PSOE tingui interès real a negociar, però si no fa el més mínim gest és perquè sap que no li reportarà cap vot, ergo som allà mateix. Al Regne Unit ningú hagués entès que la Unió no hagués negociat amb Escòcia, fos quin fos el resultat. Aquí seguim amb la monarquia bananera.

Mentrestant, els partits i les entitats han convocat una manifestació unitària pel 16 de febrer contra el judici. El dia 21 hi ha la Vaga General, a la qual no donen suport els sindicats espanyols, però sí llibertat als seus afiliats. I mentre tot això, com els dèiem, ens entretenim al Parlament. Arrimadas ha aprofitat l’escletxa dels 21 punts que Torra va exigir a Sánchez fa uns mesos, per dir-li que no vetlla pel país. Amb agressivitat discursiva ha incendiat el debat, i Torra, tou, ha respost mentre Torrent feia mans i mànigues per mantenir sota control un debat que se li escapava. Aleshores, el moment de la setmana, altre cop: Arrimadas mostrant un nou rètol, avui amb la foto del regidor del seu partit agredit en una manifestació “por un CDR” (o no) fa uns dies. Torra li ha respost retreient-li que busca això, provocar. I li ha recordat que l’únic partit supremacista és Ciutadans, que és qui ha pactat amb VOX a Andalusia. A mitja frase, s’ha assegut i la bancada independentista s’ha aixecat per apludir-lo, un gest que denota la certa fragilitat del president, però a la vegada l’escalf que li mantenen els dos socis de govern, més enllà del partidisme.

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS