El judici més electoral

  • Oriol
  • 7 de Març de 2019

Avui, mentre sentíem els representants judicials al Suprem, els moviments s’han anat esdevenint a fora. Des de l’Aliança Lliure Europea, l’ALE, el partit de les nacions d’Europa independentistes al vell continent, ha presentat com a candidat a la Comissió Europea a Oriol Junqueras. A la tarda, Esquerra Republicana presentava també a Junqueras com a cap de cartell a Madrid.

Els republicans han encès totes les alarmes després del darrer CIS: el PSC pujava com l’escuma i tornava a situar-se líder al baròmetre del govern espanyol. L’estratègia de Pedro Sánchez sembla molt efectiva en aquest sentit i, fins i tot, ha forçat a Ximo Puig, el president de la Generalitat Valenciana a avançar comicis en vista que podria imposar-se amb més força encara, en detriment d’una Mònica Oltra, de Compromís, que ha arrufat públicament el nas, a la vegada que lliura una batalla quasi absurda amb Carles Puigdemont a les xarxes, per fer-se més atractiva a perfils més espanyolistes. és una llàstima que fins i tot forces nacionalistes del País Valencià practiquin l’autoodi per guanyar vots.

A ERC pateixen a cada convocatòria electoral el síndrome de l’atleta que lidera la cursa i, a la darrera volta és sobrepassat pels que corren darrere i fan millor l’esprint. Els va passar amb Mas, ara amb Puigdemont el 21D, i els podria tornar a passar a Espanya ara amb el PSC, després de mesos liderant enquestes, i potser a Barcelona, tot i que aquí les enquestes sí que han estat més ajustades amb Ada Colau. D’aquí que el partit posi tota la carn a la graella amb Oriol Junqueras per tot arreu, després que el PDECat hagi anunciat que posarà presos a les posicions preferents.

Al Congrés, ja ho saben, tant és qui hi vagi, en el benentès. És un bon lloc per experimentar, no s’hi juga cap governabilitat, però aquesta vegada sí l’imposar un possible marc negociador al PSOE o a qui pugui governar. Carod-Rovira, com saben, s’hi va presentar una vegada i no va ni recollir l’acta, pe`ro va inflar el partit amb molts vots. Junqueras és un capital encara més important, i s’hi confia. Per cert, Carod-Rovira ha rebutjat una oferta de Carles Puigdemont per formar part del seu moviment. El PDECat està experimentant múltiples dificultats per confeccionar les seves llistes. Més enllà dels presos, la disputa entre PDECat i Puigdemont torna a aflorar i les negociacions seran molt dures encara.

Tornant al judici, el Comissari dels Mossos, Manuel Castellví ha volgut diferenciar, sense massa èxit, Mossos de Govern. Ho ha fet, sí, però entre tremolors i titubeigs. Li costava respondre, estava carregat de nervis, i ha volgut quedar bé amb acusació i defensa. Rellevant és que va desrecomanar a Puigdemont el referèndum, i que podria haver-hi una “escalada de violència” si la policia intervenia, tot i que les crides sempre havien estat de “resistència pacífica”. També ha explicat que els Mossos van acatar els autos de la justícia.

Gozalo, l’excap de la Policia Nacional, ha explicat que el Procés s’investigava des de 2014. Ha explicat que ja sospitava dies abans que la policia espanyola hauria d’actuar per lliure, o a banda dels Mossos. “En sustitución de la policia autonómica”, com havia dit abans Trapote. Sebastián Trapote, el màxim responsable de la Guàrdia Civil a Catalunya, i molt qüestionat per les acusacions que pesen sobre ell per abús de poder i assassinat el 1974, s’ha mostrat prepotent i ha carregat amb duresa, com Gozalo, contra el cos de Mossos d’Esquadra. La idea és aquesta, carregar el mort als Mossos d’un mal dispositiu, o d’un dispositiu massa condescendent amb el Govern català i justificar així la seva intervenció.

Ambdós han reconegut un fet molt greu: espionatge als Mossos, una cosa que per ells és un mètode de treball bastant habitual, pel que hem vist. La resta, el que ja coneixem, és culpa dels votants que hi haguessin pals, i culpa dels Mossos que els pals els fes la policia espanyola.

Mentrestant, acaba de sortir la sentència dels Joves d’Altsasu. 844 dies encarcellats i ara s’ha descartat el terrorisme, però es manté la presó, una vergonya ignominiosa que demostra dia rere dia que Espanya no és una democràcia.

8 de Març de 2019

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS