ERC tenyeix el mapa de Catalunya de groc en una victòria històrica a les generals

  • Oriol
  • 28 d'Abril de 2019

Esquerra Republicana de Catalunya ha guanyat per primera vegada unes eleccions generals a Catalunya, i amb els seus 15 escons ha començat a trencar, per primera vegada, l’enorme bretxa entre el comportament electoral en unes eleccions espanyoles i unes catalanes i/o municipals. El partit, després de més d’un any i mig vilipendiat a les xarxes socials, ha fet esclatar la bombolla virtual (o l’ha silenciat), i ha evidenciat la voluntat de la ciutadania catalana de seguir avançant per la via del diàleg i l’acumulació de forces, buscant forçar un referèndum d’autodeterminació. Els independentistes han pujat 5 escons, de 17 a 22. Això ha estat també gràcies a l’augment espectacular de participació al Principat, que ha tret al carrer un munt d’independentistes tradicionalment abstencionistes. Sempre cal votar, votar per guanyar. ERC ha guanyat superant en el seu particular duel al PSC, que s’ha endut per la mínima la demarcació de Barcelona.

Les eleccions d’aquest diumenge, les ha guanyat a l’Estat espanyol el PSOE de Pedro Sánchez, Amb aquests resultats:

PSOE: 123, PP: 66, Cs: 57, UP: 42, VOX: 24, ERC: 15, JxC: 7, PNB: 6, Bildu: 4, CC: 2, NA+: 2, Compromís: 1, PRC: 1

Sánchez se n’ha sortit amb la seva aposta estratègica i ha destrossat un PP que ha quedat ridiculitzat. El ‘trifachito’ s’ha endut un clatellot monumental, i s’ha demostrat que VOX no és res més que una reacció interna del PP. Queda un mes per les eleccions municipals, algunes autonòmiques i les europees i ningú ha parlat de dimissions, però a can PP clamava el cel. Cayetana Álvarez de Toledo, des de Catalunya ha assumit el fracàs i ja apunta a la necessitat de refer el PP. I és que a Catalunya les coses han quedat així:

ERC: 15, PSC: 12, ECP: 7, JxC: 7, Cs: 5, PP: 1, VOX: 1

Tres escons de diferència entre ERC i el PSC. Els republicans han guanyat els vots i escons a tot Catalunya i s’han endut la ciutat de Barcelona. Val a dir que això augura un bon resultat a les municipals, sobretot a Barcelona ciutat, però potser els catalans decideixen compensar Puigdemont a les europees. Els postconvergents han comparegut reconeixent la victòria d’ERC i recordant-se del Front Republicà d’Albano Dante Fachín i mitja CUP, que al final no hi ha arribat, i que és un avís a experiments estranys com Primàries, que potser hauria de fer un cop de cap i retirar-se de ciutats grans com Barcelona on pot perjudicar la victòria d’Esquerra o les aspiracions de JxC.

Puigdemont ha felicitat la victòria de Junqueras, i Laura Borràs ha comparegut certament desencaixada, remarcant que només han perdut un diputat. L’exconsellera recordava que la primera enquesta només els donava una xifra totalment irreal de dos diputats. Els convergents hauran de reflexionar sobre la necessitat de reunificar el seu espai i d’emetre un missatge amb més contingut i més possible o realista que no les contínues apel·lacions al simbolisme per desgastar ERC. La victòria republicana és una oportunitat per reconciliar-se amb la formació de Junqueras, que també ha sumat perquè ha ignorat completament els juntaires, i s’ha dedicat a fer la seva, ni entrant a la guerra de guerrilles. Veurem com es trasllada això al Parlament.

Si els republicans estaven eufòrics, el PSC i el PSOE a Espanya, també. Batet ho celebrava i a Sánchez, que ja es veu president i ha sortit pel balcó de la seva seu, els seus, concentrats híper contents, li han clamat fort: “Con Rivera NO!”. Clar i espanyol, podríem dir. I què ha dit el líder de Ciutadans? Cs ha pujat arreu menys a Catalunya, on la bilis d’Arrimadas li ha costat la pèrdua de 600.000 vots. La de Jerez seguia fent campanya avui queixant-se que la presidenta de la mesa on ha votat ha rebutjar donar-li la mà quan ella li ha ofert. Idò, què s’esperava després de proferir tants insults durant tants anys? Del tercer en discòrdia, VOX, no en direm massa cosa. S’esperaven més, i Ortega Smith ha animat l’afició que s’ha aplegat per escoltar les valoracions del partit, però tot i entrar al Congrés, l’extrema dreta feixista serà absolutament irrellevant.

Els gran derrotats de la nit han estat els de Pablo Iglesias. I ja es veia venir. Unidas Podemos, com han titulat la candidatura, s’han endut una patacada important, perdent més de 30 diputats. A Catalunya els han passat per davant tant ERC com el PSC, que ha recuperat els seus vots prestats, i el que sap més greu és que qui s’ha hagut de menjar l’hòstia és Jaume Asens. Però qui realment rep la plantofada és Ada Colau i Iniciativa. Potser aquest és el preludi de la derrota a Barcelona, i Colau haurà de marxar a casa. Per acabar fent el mateix que feia Iniciativa, no calia muntar tot aquest artefacte polític.

Espanya queda pintada de vermell… excepte a Catalunya, Euskadi i Navarra. Pedro Sánchez, que suma tant amb Ciutadans (tot i que el pacte és improbable) com amb Podemos i ERC (tot i que no vol saber res dels independentistes), hauria de saber llegir més enllà de l’aritmètica com queda Catalunya i també Euskadi. El missatge és molt clar: asseieu-vos en una taula de diàleg, i pactem un referèndum d’autodeterminació.


Al Senat, els independentistes s’han imposat també a Catalunya: 11 senadors per ERC, 3 pel PSC i 2 per Junts per Catalunya. La majoria del PP es transforma en una majoria absoluta del PSOE a la cambra, la qual cosa la farà avorrida, però l’allunyarà del 155: PSOE: 123, PP: 55, ERC: 11, PNB: 9; NA+: 3, Cs: 3, JxC: 2, Bildu: 1, ASG: 1. Demà, més!

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS