Espanya supera el nivell límit de putrefacció en democràcia

  • Oriol
  • 9 d'Abril de 2019

En precampanya (encara), és ben difícil que hi hagi un dia que no passin coses. I avui n’han passat unes quantes de grosses. La més important (o no) és el processament de 30 excàrrecs del govern per la seva contribució l’1O. Qui els ha processat? Efectivament, el malèfic jutjat número 13 de Barcelona, que ha parlat únicament de malversació, desobediència, prevaricació i falsedat documental per encausar gent com per exemple els directors de TV3, Catalunya Ràdio, Núria Llorach de la CCMA, i tot el reguitzell d’exalts càrrecs: Antoni Molons (el “tal Toni”), Albert Royo del Diplocat, Amadeu Altafaj… A tots, se’ls demana una fiança solidària de 5,8 milions… en un dia!

Sembla que s’estigui fent una macrocausa contra una dictadura, o una cúpula terrorista, o fins i tot un cop d’estat militar… però no; es processa, com bé saben, un govern desobedient, sí, que l’únic que vol és votar de manera molt pacífica. I això no ho canviaran les declaracions de policies espanyols dient que van rebre un cop, o van veure un cono volant quan desfilen per Tribunal Suprem plorant. Això no és violència, ni tampoc un cop d’estat amb violència i comandos organitzats, no fotem, que fa més riure que una altra cosa sentir uns linxadors professionals amb instints primaris explicar que els van ferir els sentiments quan els deien “fora del nostre país” o “votarem”, o “fils de put”.

Dèiem que no sabíem si aquest era el fet més greu d’avui, doncs hem conegut una novetat referent al cas d’espionatge al president Puigdemont per part de la intel·ligència espanyola en territori no espanyol. El Fiscal de l’Audiència Nacional, Carlos Bautista hauria participat en l’espionatge al president, que ha reclamat a la justícia belga que segueixi investigant el cas, i al Parlament que l’empari davant un possible segrest. No sabem què pot fer el Parlament a distància, però la resta és absolutament molt greu. Les clavegueres de l’estat són molt fondes i s’ho empassen tot, però algun dia això esclatarà. Un fiscal banyat en la més absoluta merda. Quantes vegades deu haver-se saltat la llei l’estat? Quantes tones de putrefacció deu acumular sota les catifes del poder? Quanta gent poderosa implicada en afers obscurs i il·legals? Per què la gent no se n’adona i l’independentisme no creix de manera més ràpida i pronunciada? De moment, el darrer CIS abans del comicis ens explica que el PSOE seguirà, i que a Catalunya ERC guanyarà malgrat no es compatibilitza la possible incidència de Front Republicà. Què podem aconseguir a Catalunya amb un canvi de timoner?

10 d'Abril de 2019

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS