La JEC carrega durament contra la ‘mofa’ de Quim Torra

  • Oriol
  • 21 de Març de 2019

El president Torra ha ordenat retirar finalment les pancartes de… i hi ha posat a sobre una pancarta amb el mateix lema “Llibertat presos polítics i exiliats. Free political prisoners and exiles” i enlloc d’un llaç groc, un de blanc amb la ratlla vermella que fa servir Òmnium als cartells de la campanya ‘Democràcia’ per sobre, simbolitzant la manca de llibertat d’expressió. El llaç blanc simbolitza, en aquest cas, ‘democràcia’, segons fa saber el govern.

Però la Junta Electoral Central ja n’ha tingut prou i ha ordenat a Interior que retiri la pancarta tot iniciant un ofensiva que pot sortir ben cara al president. La JEC ha instat la fiscalia a que el persegueixi per desobediència, en una reunió celebrada al Congrés dels Diputats. Al president també se li obre un expedient sancionador que el podria dur a una pena d’inhabilitació, com li va passar a Montse Venturós, que podria arribar, això sí, d’aquí a uns anys. En el cas de l’alcaldessa de Berga, tres anys després. Però, on serà Quim Torra d’aquí a tres anys, hauran pensat, oi?

La jornada ve carregada amb un altre imput important, ja saben que estem en campanya electoral. El Partit Nacionalista Basc, el PNB, ha refusat finalment mantenir l’acord per concórrer a les eleccions europees amb Convergència, o amb el que ara és el cap visible del conglomerat de partits en què s’ha convertit: Carles Puigdemont. El president es queda sense una coalició que creiem que s’hagués mantingut si s’hagués pactat ambe l PDECat, però molt probablement la mala relació de Puigdemont amb Urkullu ha desembocat en un trencament que ja vam advertir que hi podia ser i que complicaria les coses al president a l’exili si no aconsegueix obtenir representació. El seu lideratge quedaria força tocat. En la mateixa òrbita, ha aparegut gent que qüestiona que el president pagui amb favors electorals a ‘Jani’ Matamala i a Jaume Alonso Cuevillas.

L’altre moviment, esperat, és el que protagonitza Elisenda Alamany, que segella finalment l’acord que l’ha de situar com a número 2 d’Ernes Maragall a la candidatura de Barcelona, entre tots els retrets dels Comuns espanyolistes d’Ada Colau, que reben la segona estocada dels republicans en una setmana. Hauran d’encetar un període de reflexió. Els republicans han sol·licitat també quelcom estrany: poder celebrar actes de campanya dins les presons d’Alcalá-Meco i Soto del Real. La petició també va adreçada a la consellera de Justícia, Ester Capella, que és d’ERC. Els republicans s’emparen en una decisió favorable de la JEC a Andalusia les darreres eleccions que van desbancar Susana Díaz. En aquella ocasió, la JEC hi va accedir arrel d’una petició de Teresa Rodríguez (Podemos), sense accés a càmeres ni periodistes.

Mentre el judici discorre amb les barbaritats del dia, tenim que la coalició de Poble Lliure amb Alternativa (Fachín) i els Pirates de Catalunya segueix intentant recollir els 7.000 avals necessaris per poder participar a les eleccions espanyoles, a la mateixa vegada que perfila el que hauria de ser la llista, i que sembla que podria rescatar Anotnio Baños, i l’escriptora feminista Bel Olid, que ha aixecat certa controvèrsia en diversos cercles de lluita feminista, per la eva poca implicació en el moviment per contra de la seva alta projecció mediàtica, darrer motiu que aprofitava la CUP a les darreres eleccions al Parlament.

Al ‘Judici del Segle’, seguim passant estones entre la indignació i el riure que ens provoquen les declaracions dels Guardies Civils. Malauradament, el veto de les proves de vídeo, no permet a la defensa rebatre com pertocaria els testimonis policials que segueixen exagerant deliberadament, fins al punt de fer-nos creure que s’han anat posant d’acord amb la Fiscalia; o, almenys, en reprodueixen el llenguatge.

Avui el patetisme ha estat a l’alçada d’intentar fer passar per violència això: “No sé si em van insultar per complir la interlocutòria judicial o perquè era guàrdia civil. El que m’ha quedat és com em miraven, no sé si per menyspreu o odi. Mai per fer la meva feina m’havien escopit”. Que li preguntin a un àrbitre de primera divisió i li diguin que això és rebel·lió i violència.

L’exageració és còmica: “es mastegava l’odi i una ràbia que no sabia com és que es podia haver contingut tant de temps”, “Se’m va quedar gravada la cara d’odi extrem d’un home gran, com si ens prenguéssim algun cosa a la seva família”, ha dit descrivint, a més d’insults, “escopinades. No he viscut el conflicte basc però agents veterans m’han dit que s’assemblava bastant al principi per l’odi de la gent”; o “increpaven els vehicles de forma tumultuària” i fins i tot ha aparegut un que afirmava que hi havia un pla per aconseguir diners de la Xina.

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS