L’ANC perd el crèdit i queda retratada

  • Oriol
  • 11 d'Abril de 2019

A mitjanit començarà una important campanya electoral, l’inici d’un tourmalet d’eleccions, a l’estat. Ja ho saben, Catalunya tornarà a ser protagonista i només els electors decidiran en quina mesura. També ho saben, que la campanya serà anòmala per alguns partits que tenen els líders a la presó. Aquestes setmanes es celebra el ‘Judici del Segle’ a l’executiu Puigdemont i un munt de gent a l’òrbita. El reguitzell de policies espanyols segueix desfilant i difamant, però la defensa, malgrat les setmanes de desgastm segueix fina fina. Avui Jordi Pina desmantellava fins al ridícul l’exagerat relat d’un declarant, que havia parlat de l’actitud de la gent “muy agresiva”.

Pina li ha demanat que concretés quina era l’agressivitat. El policia li ha parlat d’agitació i de llençament d’objectes. “agitados no es agresivos”, li ha dit Pina. Després li ha preguntat què és el que es llençava: “serian piedras”. “Serian, no es lo que usted vió”. Al final, Marchena li ha preguntat “usted vió lanzamiento de objetos, sí o no?”. El policia ha acabat responent “ehh… no”. I fins aquí. I si la defensa no estigués atenta, ens les haguéssin colat per totes bandes. El ridícul d’aquest policia ha estat estrepitós.

Encara no podem saber, però, si tant com l’ANC. Sí, feia mesos que ho repetíem: la junta liderada per Elisenda Paluzie cometia un greu error partiditzant l’Assemblea per contribuir a crear un partit (Primàries, de Jordi Graupera) que no anava enlloc i que l’únbic que acabaria fent és dividir encara més l’independentisme. De fet, l’estratègia clàssica dels outsiders de la política, ara amb màrqueting viral darrere. La qüestió era evident a ulls de tothom a l’hora de veure la gent que es va unir a la causa per donar-hi suport: Anna Arqué, Ximenis, la mateixa Paluzie…

Avui, l’ANC s’ha retractat i ha abandonat el suport a les llistes que ha impulsat, almenys de portes enfora. Les enquestes no donen res a Graupera, com era de preveure, i l’ANC vol ara tornar-se a situar per sobre dels partits i diu que donaran suport a tothom atenent-se a moltes consideracions. Massa tard, el crèdit per aconsellar ja s’ha perdut, i l’única manera de recuperar-lo hauria de ser la dimissió de l’equip governant.

Qui també ha fet el ridícul avui ha estat Inés Arrimadas, que amb una gesticulació, un llenguatge i un to novament de baixos fons, s’ha tret de la carpeta un munt de llaços grocs de plàstic i, amb molt d’impetu i aquell posat amenaçador amb un somriure forçat n’ha fardat. És ben bé que Arrimadas marxa a la política espanyola, com desitja, i aquesta li escau molt més, perquè el Congrés és aquell lloc on la política esdevé el circ on podrà seguir fent numerets.

I mentrestant, al món, l’Equador ha retirat l’asil polític a Julian Assange, l’activista internauta, i en qüestió de minuts ha estat detingut per la policia britànica. Les imatges són impactants, i veurem què passa amb ell a partir d’ara, després de 7 anys d’asil.

10 d'Abril de 2019

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS