L’explosió final

  • Oriol
  • 18 de Març de 2017
Europa occidental agafa el relleu de la revolució

Europa occidental agafa el relleu de la revolució

S’apropa el moment. Els moviments sobiranistes de l’Europa occidental estan convergint tot just vint anys després de l’implosió de l’URSS i tot el moviment de la cara oriental del vell continent. Catalunya al davant, els escocesos malden per tornar a fer un segon referèndum d’independència que faci justícia amb el poble després de l’enganyifa dels dirigents britànics amb el primer referèndum, i el posterior Brexit, no secundat pels highlands. I després ve el desarmament d’ETA, i l’inici d’una nova era a Euskadi, que encara trigarà uns anys a florir, com ha passat a Irlanda del Nord, on el Sinn Féin es quedava la setmana passada a un pas de la victòria electoral, després d’enterrar la violència fa més de deu anys ja.

A Catalunya no hi ha res fet encara, però. Els dirigents independentistes catalans s’han esforçat aquest dissabte a fer arribar el missatge que l’eufòria no ens durà a la llibertat. No n’hi ha prou amb les ganes, caldrà empènyer molt per superar la creixent radicalització de l’Estat espanyol. I per altra banda, com recordava el president sortint del TC, Pérez de los Cobos, l’estratègia de la judicialització del procés és un fracàs d’entrada. Però què pot fer tot un estat en franca decadència per evitar un procés independentista si no es veu capaç de domar la fera, ni tampoc convèncer-la amb bones maneres? Amb guerra bruta i trampes, l’estil clàssic. Ara, però, la fi d’ETA i l’inici dels nous temps a Euskadi multiplica els dubtes i els problemes a Madrid.

I mentrestant, a l’òrbita de l’esquerra obrera clàssica, fora d’ERC i la CUP, ens referim a la que tradicionalment s’havia articulat al voltant del PSUC, torna altra vegada el dilema bàsic. L’esquerra obrera catalana sota el jou de l’obediència de l’esquerra obrera espanyola. Colau i el món dels comuns, amb l’aval d’un Joan Josep Nuet que està pletòric, contra allò que ve de la sucursal catalana del moviment a Espanya: Podem i Albano Dante-Fachín. Colau sap que un nou partit que no inclogui la marca ni la gent lila l’afeblirà, i Fachín ho sap i intentarà gratar algunes concessions de poder bàsiques, perquè la lluita de la seva formació és a l’hemicicle espanyol. I així seguiran amb lluites fratricides i equilibris impossibles, com sempre. I potser, mentre segueixen així, el tsunami de la llibertat els passarà per sobre, i quan obrin els ulls toparan amb el nou escenari de la República Catalana i, aleshores, la voldran governar. I sant tornem-hi.

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS