Ningú vol ser el proper cadàver polític socialista

  • Guifré Jordan
  • 12 de Juny de 2014
El Congrés del PSC que va escollir a Navarro com a primer secretari parlava de 'Nou PSC'. S'ha fet vell i caduc ben ràpid.

El Congrés del PSC que va escollir a Navarro com a primer secretari parlava de ‘Nou PSC’. S’ha fet vell i caduc ben ràpid.

El ‘tron’ socialista està buit, tant a Catalunya com a Espanya. A nivell estatal, els favorits s’han autodescartat per liderar el PSOE, així que Carme Chacón, Susana Díaz i Patxi López ja han dit que no seran candidats. Pel que fa a Catalunya, ni Àngel Ros, Josep Fèlix Ballesteros, Núria Marín o Jaume Collboni es posaran davant del partit. En els dos casos estan sortint o sortiran candidats, és inevitable, però la sensació és que en els dos casos cap peix gros s’hi vol posar. Per què?

Tant Rubalcaba com Pere Navarro s’han cremat en poc més de dos anys. Mentre el primer ja té la carrera acabada, el segon pot haver-la vist truncada amb 55 anys. Qui voldrà exposar-se a ser el següent sacrificat? És evident que el PSC i el PSOE es poden recuperar, tal com ho va fer ERC a partir del 2011. Una nova cara ho pot canviar tot, però els socialistes tenen dos grans problemes: el primer és el de la condició de partit de poder, de partit gran, de l’establishment, de la casta, com diu Pablo Iglesias (Podemos). Des de les eleccions europees, hi ha la sensació estesa que facin el que facin PSOE i PP el proper any, el bipartidisme ha de morir. Sembla que Espanya està determinada.

El segon problema és que ja han fet massa passos, ja han pres massa decisions que el nou líder ara arrossegarà. Quina credibilitat tindrà per exemple el PSC si ara es volgués pujar al carro de la consula del 9N? Qui el votaria, quan d’altres com ICV -o fins i tot Podemos- s’han mantingut més ferms en les seves conviccions? Serien de fiar? I d’altra banda, qui els votarà si fan un pas definitiu cap a l’unionisme amb un líder anti-consulta? Ciudadanos, PP o UPyD sempre ho han tingut més clar. I si continuen amb la tercera via? Les últimes eleccions poden jutjar com els aniria.

D’altra banda, al debat s’hi afegeix una altra idea: fins a quin punt interessa que el PSC s’apunti al carro pel dret a decidir? La presència d’UDC ja ha portat a una pregunta poc nítida. Què comportaria haver de fer equilibris per incorporar també el PSC? Sobretot, a les portes de la tardor on s’haurà de prendre la gran decisió: abortar o bé continuar ja al marge de la legalitat espanyola. Queda molt lluny un PSC al bloc del ‘sí’, però, ja que primer els militants haurien d’escollir algú del sector sobiranista. I això és, de moment, impensable.

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS