Oxímoron: els comuns, fugint de l’ambigüitat?

  • Guif
  • 26 de Maig de 2017

albano dante fachinMoviment als comuns per fugir de l’ambigüitat i posar rumb a l’autodeterminació. És un bon oxímoron, però podria ser cert perquè aquests últims dies sembla que hi ha quelcom que s’ha mogut. La carta de Mariano Rajoy que descarta per complet la possibilitat de fer un referèndum és tan taxativa que el diàleg que encara pregonen ja sembla tret d’una pel·lícula de ciència-ficció. Saben que, a excepció d’una moció de censura PSOE-Podemos-ERC-PDeCAT i algú més, Rajoy serà president d’Espanya fins el 2020, així que res podrà canviar com a mínim fins llavors.

La debilitat del seu discurs donat el panorama els ha obligat a fer moviments. Com el Dietari relatava ahir, Podem Catalunya ha engegat unes discussions internes per triar quin ha de ser el posicionament del partit en cas de convocatòria de referèndum unilateral. El resultats de les deliberacions de les bases, però, són ben previsibles, ja que tant la direcció encapçalada per Albano-Dante Fachin com Pablo Iglesias avui, ja han donat la seva ‘modesta’ opinió: sí al referèndum entenent-lo com una mobilització tipus 9N no vinculant. Una opció ben ambigua i contradictòria, però que ja serveix per arrossegar gent a les urnes. I al final, la votació serà vinculant no en funció al que Puigdemont o Fachin diguin, sinó al nombre de gent que acudeixi als col·legis electorals.

D’altra banda, Catalunya en Comú –la branca Colau i Domènech del moviment– s’ha posicionat de manera similar per no quedar-se enrere. Si bé la posició de Podem oficialment quedarà fixada sobre l’11 de juny, Domènech ha afirmat que es posicionaran l’1 o el 8 de juliol. En aquest sentit, ha dit que serà important per prendre la decisió saber si hi haurà suports internacionals, si interpel·larà tothom, si es protegirà als treballadors públics i com actuaran els Mossos.

 “Davant la resposta repressiva evident del PP, hi ha legitimitat per a exercir desafiaments democràtics, però s’ha de fer bé”, ha reblat. De moment, més predisposició que mai i una cosa és certa: s’ha de fer bé. Per què en lloc de deixar a l’atzar la decisió final dels comuns es comença a escoltar les seves demandes per dir Sí a fer la votació –les que no siguin trampa i impossibles– i s’intenta treballar per obligar-los a sumar-s’hi?

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS