Per la ruptura

  • Oriol
  • 10 de gener de 2015
David Fernández, en un moment de l'acte d'avui

David Fernández, en un moment de l’acte d’avui

A hores d’ara deuen estar fregits amb el darrer episodi de les negociacions Mas-Junqueras, com els va explicar bé ahir en Guifré. No es preocupin, que en el fons totes aquestes gesticulacions i mitges cessions volen dir que s’està a prop de l’acord final. Durant el dia d’avui hem pogut seguir moltes de les reaccions a les xarxes socials sobre els esdeveniments d’ahir. La indignació és gran, però el que ens ha sorprès ha estat la multitud de comentaris que “amenaçaven” tant a CiU com a ERC d’anar a votar la CUP si no deixaven de fer-se la guitza. I això que van ser els primers de desmarcar-se de qualsevol negociació per una llista unitària. Com és possible, doncs, aquesta reacció?

Ha arribat el moment de tornar-se a preguntar: i de tot això, què en diu la CUP? Per què tothom ha acceptat tant tranquil.lament el desmarcament descarat de la formació just abans d’iniciar-se les negociacions per la llista unitària? “Per la ruptura”, és la resposta que ha donat avui David Fernández, que ha tornat a desgranar la proposta del partit assembleari exigint eleccions plebiscitàries i constituents immediatament. L’habilitat de la formació ha estat màxima per a esquivar l’agra disputa i a més sortir-ne reforçada, amb un pla que inclourà altres formacions o independents peti qui peti.

S’atrevirà CiU a reclamar-los que no incloguin cap independent, com han fet amb ERC? Quin sentit té, d’altra banda, exigir això? Si es volen fer llistes separades, per què CiU no vol que ERC inclogui independents de la seva òrbita com ha especificat avui Marta Rovira, donant llibertat a l’ANC, Òmnium i l’AMI per a que vagin amb CiU? Quina raó lògica hi hauria per impedir que ERC inclogués Alfred Bosch (actual cap de files a Madrid) o Josep Maria-Terricabras (a Europa) o la ja diputada independent Gemma Calvet, a la seva llista al Parlament? Cap. Ni tant sols la por a perdre els comicis perquè les enquestes apuntaran ara a una victòria ben clara de CiU, si s’assegura els trumfos de la societat civil.

L’unionisme ha aprofitat la reacció de darrera hora irada del president per acusar-lo de tenir tics anti-democràtics. Alícia Sánchez-Camacho s’ha despatxat avui a gust en aquest sentit; com si tingués cap autoritat d’altra banda a fer aquest tipus de comentaris venint del partit que ve.

Segons la CUP, el procés no el pot patrimonialitzar ningú, en referència a CiU; i és per això que no pensen formar part de cap candidatura única. Per ells “no hi ha alliberament nacional sense alliberament social”, i es plantegen una candidatura de ruptura total sota el paraigua de Crida Constitucional. La CUP va per lliure i no només tothom ho accepta sinó que a més, ja es donava per fet. Mentrestant, hem d’aguantar una pugna entre dos partits que perdran una oportunitat històrica si la setmana vinent no posen fil a l’agulla amb un plantejament seriós que encari, sobretot, els passos que hauria de fer el futur govern de concentració nacional per la independència.

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS