Radiografia de la putrefacció dels partits espanyols

  • Guif
  • 27 de Maig de 2018

seient congresoNo és un secret, però la putrefacció de la política espanyola en aquests últims dies ha tornat a quedar al descobert. Quin dels quatre grans partits amb opció de tocar poder està més podrit?

PP: un niu de corrupció. I el que sabem ni de bon tros serà tot. Si han sortit tants casos d’irregularitats, qui no pot assegurar que no n’hi ha més? Hi ha casos que s’han mantingut ocults durant anys, o dècades. És evident que algú encara pot estar-ne amagant. De l’últim govern d’Aznar, 12 dels seus 14 membres han passat per la presó, han estat imputats o implicats en casos com els cobraments en B. La putrefacció del PP esquitxa també les altres instàncies de l’Estat. Òrgans com el TC o altres alts tribunals estan sota la influència del partit, ensorrant la separació de poders a l’Estat. I el més sorprenent és que no hi hagi cap moviment públic potent renovador en un partit podrit encara dominat per un discurs i unes polítiques post-franquistes.
PSOE: sense rumb. Fa uns dies Pedro Sánchez es despenjava acusant Quim Torra de racista i de ser com Le Pen repetidament, tot copiant els arguments de Cs. També parlava de canviar el codi penal per actualitzar el delicte de rebel·lió, tot mostrant-se 100% unit al PP per l’assumpte més difícil de la política espanyola: l’independentisme català.

En aquest sentit, tots els altaveus de Sánchez, com ara José Zaragoza, repeteixen el seu discurs com lloros. Avui, Zaragoza ha acusat Torra de citar el mariscal Pétain a Twitter, quan la cita era de l’escriptor Màrius Torres.

En qualsevol cas, només dies després intenta una moció de censura contra Rajoy apel·lant als 350 diputats de la cambra. Tot, per deixar retratat Cs assumint que no votarà a favor de la moció. Quin és l’ideari actual del PSOE, doncs? Intentar combatre Cs, exclusivament. 
Cs: el més incoherent. En una setmana, passa de votar-li els pressupostos a Rajoy sense oposició, a pensar-se la moció de censura. És que fa una setmana no hi havia el Gürtel sobre la taula? No havien sentit fins fa una setmana el tema de la caixa B del partit? Cs és l’electoralisme portat al màxim. Veient que a Espanya l’anticatalanisme li funcionava, es va aliar sense fissures amb el PP amb el 155. Després va voler ser més papista que el Papa titllant Rajoy de tou, mentre li votava els pressupostos, i ara mostra interès en una moció de censura com si el cas Gürtel li vingués de nou.
 
Podemos (i companyia): repetint l’error de sempre. Les esquerres més plurals, resulta que tenen el partit més personalista. Fins i tot han fet una consulta interna per reforçar Pablo Iglesias i Irene Montero (que són parella, per si algú no ho sabia) al capdavant del partit. Òbviament, l’han guanyada, cosa que perpetua la imatge de Podemos com a Pablemos. Líder indiscutible del partit, cap únic d’una estructura 100% jeràrquica que, per cert, no té res a veure amb la CUP. Podemos ja és un partit més del sistema, que poca revolució més aporta que els suposats revolucionaris IU o ICV.
Tot plegat, un panorama desolador pels votants de l’Estat que, en gran mesura, es posen les mans al cap per l’independentisme. De debò no poden comprendre com a mínim fins a un cert punt els arguments d’aquells que volen sortir d’Espanya? Fet i fet, si hi haguessin nous comicis guanyarien els de sempre, que tenen un cartutx més que els altres i que poden usar en contra de tota la resta: les clavegueres.
26 de Maig de 2018

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS