Rajoy extorsiona les empreses

  • Guif
  • 6 d'Octubre de 2017

gas naturalL’expectativa tant nacional, com estatal i internacional continua. La declaració d’independència encara està sobre la taula, però el debat està del tot obert. El conseller Santi Vila i l’expresident Artur Mas han recelat de la DUI, i ha dit públicament que caldria buscar un últim fil de diàleg abans de la unilateralitat absoluta. Altres veus convergents com Marta Pascal també s’han posicionat en aquest sentit, però no sembla el cas del president.

Carles Puigdemont podria introduir una mena de DUI per fases deixant un marge a la mediació. Seria una mesura que tindria un toc processista i que difícilment s’entendria a l’estranger, però potser aniria acompanyada d’alguna proposta concreta de mediació. L’altra opció seria fer eleccions per declarar la independència en el primer ple. De les dues, seria l’única que permetria als catalans tornar a votar i aconseguir d’una vegada per totes l’anhelat 50% independentista en circumstàncies normals. Malgrat tants anys de procés, sent realistes encara no ha passat mai. L’impuls sobiranista actual pràcticament asseguraria aquest 50% si les eleccions se celebressin ja. 
Ara bé, els comicis tenen el perill de la il·legalització dels partits independentistes. Un fet digne de dictadura pura i dura, però que potser ni així faria que la UE reaccionés. Hauríem d’aguantar una Arrimadas presidenta? Per contra, la DUI dilatada potser tampoc aniria enlloc, ja que potser la CUP fulminaria el Govern. El que és segur és que durant els últims dies, la ciutadania i els líders d’opinió europeus estan començant a obrir els ulls. Molts catalans tenen pressa i estan farts de tant procés, però per Europa el conflicte va esclatar diumenge. I una mediació no va tan ràpida.
L’única cosa que està clara és que Catalunya ha arrossegat una onada de simpatia ciutadana que ha de saber gestionar. No pot deixar escapar el ‘momentum’ amb certs processismes. Ha de continuar forçant la situació de manera intel•ligent. Ja s’ha vist clar que si no es força la situació amb accions reals, no hi ha ressò ni mínima reacció.
Sortirem de dubtes aquests dies. Com a molt, dimarts vinent. La suspensió de TC a tota una convocatòria de ple que encara no existia (?) ha forçat el president de Catalunya a demanar comparèixer davant el ple dimarts a la tarda per “informar de la situació política actual”. Sense esments al referèndum o la independència. Seran capaços els jutges de rebentar fins i tot això?
A tot això, continua el moviment d’empreses marxant del país. El Banc Sabadell, Caixabank o Gas Natural ho han confirmat, i altres empreses com Freixenet ho estan considerant. Una mesura de pressió claríssim dels poders fàctics, de l’IBEX-35 i la Moncloa però no hauria d’afectar els plans que tingui el Govern. Hi ha risc, hi ha pànic, però si al final la independència triomfa, que ningú en dubti: les empreses tornaran i el país acabarà a la UE. Amb tot, Madrid s’ha adonar que aquesta carta la pot jugar i la Moncloa ha dit que prepara ja un ‘decretazo’ per facilitar que les empreses se’n vagin de Catalunya. Rajoy mostra la voluntat claríssima de fer mal al que encara considera com una part del seu territori. Un greuge comparatiu amb la resta de territoria de l’Estat.
5 d'Octubre de 2017

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS